LA REELECCIÓ DE MAS
Malson a la cuina
"En el seu 'tot per la pàtria', CiU no es ven encara l'ànima a Esquerra (ho farà tant si vol com si no en incòmodes terminis), però la hipoteca"
Artur Mas, aplaudit al Parlament després de ser reelegit president de la Generalitat, aquest divendres. /
Lainvestidura resultant delpacte patriòtic entre la dreta identitària i l'esquerra catalana menys esquerra ens torna un país més frustrat i dividit que abans, i més estancat que abans, perquè la federació nacionalista ha perdut l'aliat més natural/habitual, elPartit Popular, mal que li pesi. Ens torna també unlíder disminuït per lesurnes però augmentat per entotsolament propi, per estratègia (de terra cremada) de l'entorn i per delegació de qui li belluga els fils.
La investidura ens regala una política social consensuada en teoria millor que la tísica delGovern dels millors --quin gran sarcasme--, però els que tindrà ingressos tampoc seran per llançar coets, és a dir, per assegurar que es produeix l'esbombat canvi d'orientació del qual es vantaERC. Compte: el regal nadalenc té embolcall i llaç de luxe, però la caixa està molt buida.
En el seu "tot per la pàtria"CiU no es ven encara l'ànima a Esquerra (ho farà tant si vol com si no en incòmodes terminis), però la hipoteca fins al punt que ha d'explicar als seus fidels electors per què el que abans era del tot perjudicial per a l'economia ara ja no és contraproduent. Els apologetes del nacionalisme addueixen que això és magnanimitat, pacte autèntic, noble renúncia per interessos superiors de país, política amb majúscules. Si ho fes un rival, seria simplement traïció ideològica, cessió de canvi de camisa per simple càlcul depoder.
Pel que fa al partit que realment governarà,ERC ja no és la penya reescalfada que subhastava la seva aliança de govern en una calçotada, però la lògica aconsella queArtur Mashauria de guardar-se de socis amb un historial de deslleialtats tan nombrós, quan l'endemà del pacte, el laboriós cavall de batalla del qual ha estat la data de la consulta d'autodeterminació, el president Junqueras --presidentJunqueras, acostumin-s'ni-- ja parla d'avançar-la si li toquen els nassos. Tot indica malson per aUnió iConvergència en la cuina politicomediàtica del dia a dia.
Finalment, la frustració i divisió de la investidura es reprodueixen amb acarnissament en el miniunivers dels socialistes catalans. S'abstingui en la consulta o voti contra la investidura, el PSC no és ni carn ni peix, dividit entre els partidaris de la consulta però no de la independència, els partidaris de la consulta i de la independència i els no partidaris de la consulta ni de la independència. La bomba de fragmentació esclatarà qualsevol matí. El duumvirat que s'ha apropiat el missatge del25-Nposant al davant les glàndules d'una gran manifestació ho té fàcil. Fins que la presumpta socialdemocràcia deCiU també salti feta miques.
