Messi, Rajoy i el foc d'encenalls
"La lògica ens indica que Messi podrà acreditar davant l'opinió pública que un jove com ell, centrat a seguir sent el millor del món en el seu ofici, no sabia res de tèrbols tripijocs"
Messi i el seu pare, al Camp Nou, el 2011. /
Si bé sempre hi haurà un abans i un després de la defraudació deLeo Messi al fisc (els enemics esportius la convertiran en arma llancívola), la figura del futbolista emblema del Futbol Club Barcelona sortirà incòlume.
Vegem per què:
L'excel·lència de Lionel Messi està concentrada en la seva psicomotricitat. Quan l'escoltem, no tenim la impressió d'estar davant una ment capacitada per a la 'comptabilitat creativa'. Tampoc el seu pare sembla el cervell d'una trama, com sosté ampul·losament la fiscalia. En aquests casos és habitual deixar els assumptes d'impostos en mans d'assessors, això sí, extremadament preparats per 'optimitzar' (expressió de l'exministre Josep Piqué) l'abonament de tributs i muntar enginyeries financeres sofisticades.
La qüestió és, doncs, si Leo Messi o el seu pare coneixien la frontalil·legalitatdel plantejament fiscal dels seus consellers d'inversions, i per tant si el van consentir o no. La lògica ens indica que Messi podrà acreditar davant l'opinió pública que un jove com ell, centrat a seguir sent el millor del món en el seu ofici i un mirall de virtuts, no sabia res de tèrbols tripijocs. Davant la llei, ja acreditarà per ell la seva butxaca, que ha reaccionat ràpid. El seu pare, fins i tot amb més dificultat, podrà fer el mateix, sobretot si el seu fill l'exculpa davant els mitjans explícitament.
La figura despresa de Messi, un jove sempre atent a consolar les desgràcies individuals i a treballar amb un somriure pels nens desafavorits i lesgrans causes humanitàries, s'ha accentuat aquest estiu, i això ha neutralitzat en bona part les ombres judicials. Les imatges del futbolista concentrat a jugar un futbol benèfic amb amics i en tocs de filantropia ens induïen a subratllar que era aliè a tota maldat. Una figura consagrada absolutament a la seva vocació, i ja se'ns pregona que torna al terròs més fort que mai.
Espanya no té la cultura nòrdica del sosteniment fiscal de l'Estat, ha viscut 40 anys de dictadura espoliadora i des del 1996 la furiosa campanya de desprestigi de la cosa pública i els seus servidors, de manera que els seus ciutadans tenen positivament molt integrada la picaresca fiscal. Els espanyols ens entreguem a la doble moral d'autoexonerar-nos oficialment de lacorrupcióprotagonitzada per polítics, mentre aprovem o fins i tot celebrem les burles a 'Hisenda-som-tots' en la distància curta i íntima.
Notícies relacionadesL'aparició explosiva del presidentRajoy, sotmès a una sòlida càrrega acusatòria de corruptela continuada més enllà de les irregularitats, actua com un element de distracció en auxili de Messi, perquè permet al contribuent mitjà vomitar contra aquest home estàtua les culpes en primera i àmplia instància, i enviar-lo al fang que la legió de seguidors del crac o del Barça mai abocarien sobre el seu ídol. Els que no embruteixen Rajoy per partidisme, embruteixen elssocialistes andalusos, l'esclat dels quals en el cas dels ERO també distreu del soroll contra Messi.
El fragor dissolvent i fratricida que danyarà seriosament el club ve d'altres bandes.
