EL FUTUR DE CATALUNYA
El PSC, a la carnisseria
"Els socialistes només saben plorar el que hi ha i anar a remolc d'alguns indignats quan convé i de plataformes de massacrats hipotecaris quan ja no hi ha un altre remei"
Pere Navarro i Marcelino Iglesias, diumenge, a Lleida.
De tots els partits que concorren el 25-N, elPSC és l'únic que flaqueja en els dos grans aspectes electorals. En l'eix de la relació amb Espanya, perquè es va adormir fa molt temps al no plantar-se davant elPSOE i demanar la independència del seu grup parlamentari al Congrés al votar assumptes de Catalunya. També perquè juga una carta federal de divulgació i pedagogia més complexa que l'efectiu "caixa o faixa" de Catalunya o Espanya, mal explicada en els lemes de campanya i agreujada per funestes pífies d'estratègia. (La roda de premsa de l'alcaldeBustos obrint les portes del partit als independentistes per a una vegada dins no donar viabilitat a les seves aspiracions era tan patètica com el recurs a l'espantall hitlerià en boca de l'expresident aragonèsIglesias).
I finalment, perquè segueix esperant la solemne declaració del capRubalcaba permetent una consulta popular. La postura del secretari general del PSOE és una greu traveta d'entrada contra el seu homòlegPere Navarro(que va posar el PSC a disposició deChacón), un líder tendre de segon nivell amb evidents problemes de definició, suports, bagatge polític i qualitat mediàtica.
En suma, el pacte de la transició entre els 'pijos' de Sant Gervasi i els 'obreristes' del Baix Llobregat va donar molt de si però avui ja no serveix per interpretar el present del sobiranisme ni com a estètica dominant.
Al front socioeconòmic, el PSC tampoc té una bona oferta perquè, tal com mana en el pati el directori europeu, la socialdemocràcia no posseeix una opció diferenciada d'esquerra ni la cohesió interna per jugar-la a fons. Acovardit davant elspoders fàcticsi perdut en el fulanisme dels seus congressos i fora d'ells, els socialistes només ho saben plorar el que hi ha i anar a remolc d'alguns indignats quan convé i de plataformes de massacrats hipotecaris quan ja no hi ha un altre remei.
L'entrada del decebedor Rubalcaba en campanya --ser magníficorador no significa ser un bongestor d'idees-- certifica avui la tardança a afrontar conflictes del ciutadà la brillant doble moral a l'exposar-los i la coartada per disfressar-los amb paraules que ja es queden curtes.
Notícies relacionadesVist així, l'ascens del PSC a la carnisseria d'un gran cadafal només pot ser mitigada pelvot compassiu, l'ajustament de comptes als seus rivals i els moviments subterranis. Sembla molt poca cosa.
