Myrna Mates: «Córrer no ha de ser una lluita desaforada contra rellotge»

La línia de sortida és una filera de llambordes col·locades en diferent posició que la resta davant del fossat del castell de Montjuïc, no hi ha cronòmetre i els participants aporten un petit bidó d'aigua i una mica de menjar com a inscripció. Vuit-centes persones correran demà la Cursa de l'Amistat que Myrna organitza cada primer de novembre, una particular no-competició que té com a objectiu disfrutar de la companyia.

-Si el seu pare veiés la quantitat de gent que surt a córrer per Barcelona...

-Al·lucinaria. Però ell era un visionari, ja veia que això seria unboom. El 1978 va fundar la marató de Barcelona amb Ramon Oliu. En aquella època, si corries pel carrer et miraven com una cosa rara. També va crear la primera carrera de dones, les carreres d'orientació i la Cursa de l'Amistat.

-¿Per què en va dir així?

-El meu pare tenia una filosofia molt clara: córrer no havia de ser una lluita desaforada contra rellotge, sinó una activitat que et fes sentir bé, del cap als peus. Deia que córrer era alguna cosa més que competir, que era estar amb els amics, col·laborar i animar-se els uns als altres, perquè la carrera és dura.

-Comença a dalt de tot de Montjuïc i acaba al parc d'atraccions del Tibidabo. ¿Vol matar els corredors?

-I a sobre els citem a les vuit del matí... No es pot fer més la punyeta a la gent. Tot i així, els dorsals volen. Vam començar amb 118 persones el 1980 i demà serem 800. Fa 32 anys que no faig pont per Tots Sants.

-Francesc Mates era molt carismàtic. ¿Com era com a pare?

-L'hòstia. Tenia una fàbrica de sabates muntada a casa i quan jo vaig néixer no feia més que regirar-ho tot. Perquè m'estigués quieta em va comprar unes tenalles petites de treure xinxetes -perquè abans les sabates es muntaven amb xinxetes- i jo era més ràpida que els empleats. Anava a tot arreu amb ell i em passava hores i hores veient com arreglava sabates.

-El mític calçat esportiu Mates.

-El meu pare era una persona molt intuïtiva i creativa. De petit es feia ell les joguines amb qualsevol cosa. Va ser aprenent en una fàbrica de sabates i als 14 anys ja es feia el seu propi calçat d'atletisme. Als 17 es va establir pel seu compte i primer la meva àvia i després la meva mare cosien el calçat.

-¡Però si en aquella època es feia esport amb espardenyes!

-O amb un calçat de lona que tenia una sola que es gastava només de mirar-la. El meu pare va ser una persona avançada al seu temps en tots els sentits. Quan ningú pensava en això, ell ja feia les primeres vambes amb amortiment. En aquella època no hi havia els materials d'ara i la seva solució va ser fer uns forats a la sola perquè, al trepitjar, fessin d'amortiment.

-L'equivalent català de Nike Air.

-I molt abans que ells. També va inventar una sola per córrer per la muntanya que és una rèplica de les ventoses dels pops i un model que imita les potes de les cabres per córrer cros. El 1962 l'equip d'handbol de l'Atlètic de Madrid es va calçar les Mates i va guanyar la Lliga. Són el millor calçat esportiu del món.

-Fi de l'espot publicitari.

-Nosaltres no tenim mitjans per pagar grans campanyes publicitàries, la publicitat s'ha fet sola. Adidas va venir a fitxar el meu pare perquè deixés de fer Mates, però la seva filosofia era seguir treballant de manera artesanal. La fàbrica i la botiga segueixen estant al carrer de Gayarre de Sants i allà continuem treballant amb la meva mare.

-Per arrodonir l'espot, digui'm noms que hagin calçat Mates.

-¡Uf, moltíssima gent! Jordi Llopart va quedar campió d'Europa de 100 quilòmetres marxa amb unes Mates fetes amb pell de cangur que no les fa ningú. El Barça d'handbol, Kubala i N'kono han portat Mates i també els àrbitres de Primera Divisió de futbol. Guruceta, el que va xiular un penal de Rifé fora de l'àrea, també portava Mates.

Notícies relacionades

La ‘pájara’

On pressionar Israel

-¿I van continuar fent-n'hi després d'allò?

-(Riu) Sí, ¡però amb els claus cap endins!