Miravitllas: Independència per la gràcia de Déu
A l'Església li passa com a la justícia, a vegades tan sensible als vents delpoder, tan fràgil, i a vegades tan dura. Elsjutges solen ser ràpids per al que els convé. L'Església catòlica catalana ha corregut apressada a alinear-se amb la independència, si és democràtica i pacífica.
Curiós: la mateixa jerarquia eclesiàstica que no parla dels éssers que moren enpasteres, que mira cap a una altra banda quan es manifestenindignats, que és tan lenta a l'hora de castigar les seves ovelles negres, que no mou ni un dit per lasalut illibertat sexual,que no atén com caldria la violènciamasclista, que relega ladona en el seu si, que no assumeix la seva associació amb elrègim criminal del 1939, que ha promogutinsubmissions de consciència quan les lleis civils no li han agradat, que no renuncia alsprivilegis del 1977, que no vol lademocràcia per a ella i que, en suma, és tan exasperantment lenta per ajudar els que no són els seus feligresos polítics.
Notícies relacionadesTenint en compte tot això, donar prioritat a la teorització de laindependència sona aoportunisme per no afrontar altres problemes. Dir amén al poder sobiranista de la Generalitat del qual no es critiquen les seves retallades socials suposa una greu ofensa a la societat que encara la sosté. Per a més inri, ¿es prendran la independència de Catalunya com unareligió més?
