EL FUTUR DE CATALUNYA
Miravitllas: Dels F-18 al vol baix del ministre Wert
Durant els anys 80 vaig ser testimoni de la següent frase d'un cap militar, fanfarronant sobre l'eventualitat d'una Catalunya sacsejada per incessants manifestacions massives: "Si això es desmadra, faig volar un F-5 en vol rasant sobreBarcelona i només amb el soroll tots'acollonits'; s'ha acabat el problema". No recordo si es referia al perill d'unaEspanya roja o trencada, potser a totes dues, però sí la rotunditat jocosa de l'avís.
Vull pensar que les Forces Armades d'avui ja no contenen comandaments que parlin per les tripes i que els dos caces bombarders F-18 que van atemorir fa uns dies ciutadans del Ripollès volant a 300 metres dels seus caps no anaven a la caça d'exemplars de quimera.
No obstant, sempre convé recordar que l'Exèrcit de Franco no va ser objecte de la ruptura pactada com altres sectors i que això explica inquietuds: per exemple, que en la pasqua militar del 2006 eltinent general Mena Aguado,ni més ni menys el cap de les tropes terrestres, fos sancionat pelMinisteri de Defensa després de despotricar contra la proposta d'Estatut desplegada pel GovernMaragall.
Vet aquí algunes paraules del general: "Afortunadament, laConstitució marca una sèrie de límits infranquejables per a qualsevolEstatut d'autonomia (...) "Si aquests límits fossin sobrepassats, cosa que en aquests moments afortunadament sembla impensable, seria d'aplicació l'article vuitè. (...) "El fet que en una autonomia sigui exigible el coneixement de la seva llengua particular és una aspiració desmesurada que obligaria les Forces Armades a regular els destins a aquesta autonomia de la mateixa manera que actualment es regulen els destins a l'estranger".
Per tant, els alumnes catalans han de ser espanyolitzats, podria haver afegit de colofó el general Mena anticipant la frase de l'actual ministre d'Educació del Govern espanyol pronunciada dimecres.José Ignacio Wert pilota una política de vol baix, sense la panoràmica --constitucional-- de tota unaEspanya plurinacionalen què el 40% parla català, gallec o eusquera.
