Josep Bel: «El 25% dels que demanen estelades parlen castellà»

Plogui, troni o llampegui, la seva parada de banderes, adhesius, xapes, pins, samarretes, mocadors i llibres no falta en manifestacions, concerts i fires. De pare català i mare de Sòria -«sóc un xarnego, com es deia abans»-, aquest veí del barri de Verdum (Nou Barris) ha estat més de la meitat de la seva existència fent de les lluites socials la seva forma de vida, literalment.

-L'11-S devia esgotar l'estoc.

-Ho vaig vendre tot. Dies abans havia comprat tota la tela de bandera que tenien a la merceria del barri (ho sento si algú es va quedar sense per culpa meva) perquè el meu subministrador habitual no donava l'abast. L'11 al matí ja havia venut totes les banderes i a la tarda me'n van arribar unes que havien cosit a corre-cuita aquell mateix dia a Mataró. Van desaparèixer en 20 minuts.

-¿Quantes en va vendre en total aquell dia?

-Calculo que unes 500 estelades

-¿El va sorprendre la dimensió de la manifestació de la Diada?

-Relativament. L'Assemblea Nacional Catalana fa temps que està preparant el tema. Des del 30 de juny ja s'havien organitzat marxes per la llibertat i la independència en ciutats i pobles i l'objectiu era aplegar dos milions de persones.

-I pensar que fa anys els que cridaven «¡In-inde-independència!» eren quatre gats...

-Aquest era el crit que més es corejava a les manifestacions del Moviment de Defensa de la Terra (MDT). Quan vaig entrar a militar a l'MDT, el 1984, érem uns quants centenars de persones. Primer fèiem adhesius de forma artesanal, després samarretes, mocadors... Em vaig convertir en responsable de material a nivell nacional, i quan el partit es va dissoldre vaig seguir portant material en la meva parada ambulant .

-¿Només munta la parada en actes independentistes?

-Intento anar a tot: Primer de Maig, antiglobalització, feminisme, Palestina, Aturem la Guerra, 15-M… Però la causa independentista la sento més meva. He viatjat amb la parada a l'estranger. Vaig estar amb la Marxa per l'Autodeterminació de la Nació Catalana a Brussel·les, el 2009, i a Ginebra el 2010. A Brussel·les es va acumular tanta gent davant de la parada que hi va haver d'intervenir la policia perquè tallaven el trànsit.

-Sembla un esprint, però la independència és una carrera de fons.

-És una llarga reivindicació de la societat civil que s'ha estès molt, no en la burgesia, sinó en les classes populars. He vist com en barris de majoria immigrant com Verdum, Meridiana i Torre Baró s'anava caldejant l'ambient. El 19% dels veïns de Nou Barris van participar en la consulta per la independència, i calculo que el 25% dels que em compren estelades

-¿Fa ràbia que una reivindicació popular es personalitzi tant en Artur Mas?

-Estava clar que la dreta i la burgesia se n'aprofitarien. Mas s'ha vist abocat a actuar per la pressió de la gent i d'una feina ben feta. No tenia cap més opció, no podia posar-se en contra del seu poble.

-¿Què és més prioritari, la independència o la justícia social?

-En un país sense recursos, poca cosa es pot fer a nivell social. Si aconseguim la independència, la gent ja decidirà si vol ser més d'esquerres o de dretes, com en qualsevol país.

-¿Guarda algun souvenirhistòric?

-Tenia un adhesiu únic que va fer a mà una nòvia meva el 1984 per a una manifestació contra la pujada dels preus del transport. Era el primer adhesiu de l'MDT. Un col·leccionista em va oferir 100 euros.

-¿I l'hi va vendre?

-Li feia tanta il·lusió que l'hi vaig donar. Em va doldre, però vaig pensar que ell la conservaria millor que jo.

Notícies relacionades

El Jaguar del corruptor

Hi ha solució davant l’ocupació il·legal

-Deu tenir un magatzem ple de causes perdudes.

-M'han quedat bastantes samarretes d'Aturem la Guerra. Ja gairebé ningú se'n recorda d'aquella gran mobilització del 2004.