Un pont de València a Mallorca

Hi ha un territori en el boirós nord de la pell de toro que, depenent de la ideologia que gasti qui l'anomeni, es pot dirprovincias Vascongadas,el País Basc, Euskadi o Euskal Herria. També a l'est, entre tarongers, trobem un altre terreny amb molts cognoms: Comunitat Valenciana, Regne de València, País Valencià i fins i tot Llevant. En això del nomenclàtor els catalans som molt més pràctics: siguis de dretes, d'esquerres o vegetarià, la cosa es diu Catalunya (a vegades ambeñe) o això de Principat, que no he entès mai, perquè de príncep, que jo sàpiga, només en té Girona. I Andorra, gran superfície comercial entre muntanyes.

Si ajuntem les citades peces del puzle -traient-ne els bascos i afegint-hi un trosset de França i un altre de la Franja-, tindrem com a resultant unménage à cinc que uns anomenen territoris de parla catalana i uns altres convenen a dir-ne Països Catalans, encara que, els últims temps, la veu popular ha apostat per una tercera via (mai més ben dit): el corredor litoral. I fa uns quant dies vam poder veure els alcaldes de Barcelona, València i Palma (àlies Ciutat) compartint foto i encaixada de mans per defensar el tren de vida (mai més ben dit) de les seves ciutats. Pot ser ben bé que, a mitjà termini, un simple tren elèctric pugui llimar profundes desavinences originades per analfabets filòlegs que veien en les paraulesaiguaoaguiados líquids diferents, o per la por dels governants valencians que la seva ciutadania resultés letalment intoxicada per les radiacions que emet TV-3 al seu pas pel Túria.

Notícies relacionades

De Costa a Lleó XIV, més Europa

Kallifatides, Europa, ‘Paradiso’

Com que no va ser possible aquell mític pont des de València fins a Mallorca que reclamava el cantable predemocràtic, ara intentarem desafiar les lleis de la geometria i farem que uns rails d'ample europeu siguin la línia més curta entre dues realitats irreconciliables. Encara que, per ser sincers, l'enginyeria del PP ja fa temps que està embrancada en la construcció d'un eix València-Palma amb la intenció d'exportar a ultramar l'esplèndidafaenataurina que van obrar al seu diaZaplanaiCamps amb la llengua i la cultura valencianes fins a aconseguir que el gruix de la ciutadania, menyspreant-se, les menyspreés.

No és aquest el cas d'Antoni Pastor, militant del PP des del 1993 i actual alcalde de Manacor, que abans-d'ahir va trencar la disciplina de vot per dir en veu alta que els seus administrats tenen tot el dret a ser atesos pels empleats de la funció pública en català, una discrepància que li costarà l'expulsió del partit. Ahir l'encara alcalde explicava ingènuament la seva perplexitat des de les pàgines d'aquest diari: «No entenc que em facin fora per defensar la llengua del meu poble».Qui no vulgui mullar-se el cul, que no vagi a l'era. Són així,Antoni, els teus; no entendran mai el grecPatrikiosquan diu: «M'he desviscut per no perdre ni una paraula de la meva llengua, ja que en ella em parlen fins i tot els morts». No respecten els nostres morts.