El tal Niño Becerra

Tanquem una setmana que va començar amb els mals auguris de Paul Krugman sobre elcorralito, va seguir amb l'estel·lar actuació de Jonathan Tepper i Edward Hugh alSingularsde Jaume Barberà i acaba amb un debat sobre l'alarmisme, els gurus i el risc real d'intervenció d'Espanya. El fenomen és una constant d'aquesta crisi i l'evidència dels fonaments postmoderns i relativistes que l'expliquen. I l'estrella d'aquesta fauna de profetes del desastre és, sens dubte, el professor d'Economia de la URL Santiago Niño Becerra. Va ser un guru contracultural fins que el 2009 el diariEl Paísel va elevar a la categoria d'expert en la seva tribuna principal d'opinió. Però com em recordava ahir un catedràtic de la UB, l'última aportació de Niño Becerra en un congrés científic es remunta a l'any 2005 en una trobada sobreastrologiatitulatLes grans crisis socioeconòmiques a l'era de Peixos. Em temo que ja no fan falta més comentaris. No és necessari ser un expert en economia per adonar-se de la credibilitat del que diu i del que escriu. Una dada per acabar. A la mateixa Viquipèdia li atribueixen una profecia complerta (Espanya superarà el 20% d'atur) per sis de fallides. No hi ha res més a afegir sobre el rei dels profetes.

Em temo que Niño Becerra no és una anomalia sinó un símptoma del nostre temps. Giambattista Vico ja va pronosticar que després de l'era de la racionalitat viuríem uns anys de caos abans de tornar a l'era teocràtica. Niño Becerra, Tepper i Hugh, amb les bruixes que inunden la matinada de tots els canals de televisió, són el reflex del caos que regna en la nostra època, que està en la base de la crisi i que explica el desconcert general. Tornem, ràpidament, a la racionalitat. Serà més dura però també més estable.