Esquerda en els fonaments de Sánchez

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

22 de juny del 2025. 00:42

0 Comentaris

La hipòtesi que ens proposa el president del Govern per analitzar el que s’esdevé aquests dies és la següent: anaven quatre persones en un Peugeot i mentre les altres tres parlaven de les seves coses, Pedro Sánchez portava els auriculars posats i no sentia res del que es deien entre ells. Durant més de vuit anys de relació tan intensa com la que es produeix en un cotxe, ni una vegada els va sentir a dir res que li sonés estrany ni li van demanar res que li resultés estranya. Cal pensar que portava el volum molt alt per creure això que ens demana. Però imaginem per un moment que el creiem. Que no pensem que és Perro Sanxe com l’anomenen alguns eixelebrats. El tema no deixa de ser greu perquè les converses que Sánchez no escoltava eren un míssil en la línia de flotació de dos elements fonamentals de la seva arribada, consolidació i permanència en el poder: la lluita contra la corrupció i el feminisme. Sánchez va arribar a la Moncloa gràcies a una jugada d’escacs dissenyada per Iván Redondo aprofitant una condemna al PP per corrupció. I els mateixos que van cuinar aquell plat combinat amb el vot prestat dels socis de Rajoy que van deixar de ser-ho al considerar-lo un empestat, caminaven fent el mateix o fins i tot coses pitjors. La caiguda d’Ábalos i Cerdán per corrupció té un element d’esquerda irreparable en els fonaments del sanchisme que van crear, van consolidar i van mantenir a qualsevol preu. Una cosa similar passa sentint els comentaris masclistes del trio del Peugeot que el president insisteix que no va escoltar mai. Si s’arribés a demostrar que aquest tarannà va ser el que es va carregar, per exemple, Adriana Lastra quan va ficar el nas en els tripijocs del trio, el cop en aquests fonaments seria pràcticament irreparable. Diuen els que han parlat amb ell aquests dies, que Sánchez té molt clar el que ha de fer. Esperem que ara vagi sense auriculars i entengui que a més del poder, hi ha altres coses que mouen els partits polítics més enllà del sectarisme: les idees i els principis.