No ha estat només un aldarull

Fa pocs dies parlava de la vaga. I no ha trigat gens a disminuir l'interès social i informatiu pels problemes concrets que podien justificar la decisió dels vaguistes. Problemes lligats a l'empobriment de moltes famílies, concretat en la reducció de sous i, sovint, en la desaparició total dels ingresos familiars per la pèrdua del lloc de treball. És la protesta que volien manifestar molts ciutadans i els membres dels sindicats. No negaré que en la recent manifestació hi havia aquest objectiu. Però una cosa són les intencions i una altra els resultats. Entenc que els organitzadors afirmin que s'han complert els seus objectius, però la realitat no és ben bé aquesta. Hi havia una gent que tenia uns altres objectius i els ha plantejat amb molta més força.

Dos mil violents -ho poso amb números, que potser fa més efecte-,

2.000 violents són molts violents. Quaranta-cinc policies ferits són molts policies ferits. Entre els bàrbars hi ha gent amb antecedents penals. Penso en aquells indignats que aspiraven a ser una manifestació ètica i van ser incapaços d'expulsar els que es movien per una voluntat destructiva. Ja hi havia precedents. No era imprevisible que en la manifestació de la vaga també s'hi afegissin els oportunistes de la provocació.

Notícies relacionades

El septenni de Sánchez

Els pilars de l’esquerra

Però aquesta vegada l'exèrcit dels destructius -si eren 2.000 no se'n pot dir un grup- ha fet una mala jugada als sindicalistes i ciutadans maltractats per la situació laboral i econòmica. M'ha sorprès queJoan Herrerahagi dit que «només té interès a parlar d'aldarulls qui vol tapar l'èxit de la vaga». Siguem objectius. La vaga, com a absentisme del lloc de treball, pot haver estat un èxit. Realment, l'autobús no ha passat per la meva parada a l'hora que li hauria tocat. També és cert que hi ha qui ha anat a la manifestació quan ha acabat el seu horari de treball.

Però crec que sí que s'ha de parlar d'allò queHerreraen diu aldarull, que significa confusió, avalot, i en castellà ésalboroto, bullicio. Perquè quan es produeixen més de 90 ferits i s'han fet destrosses en botigues i instal·lacions d'ús públic, s'ha viscut una situació que no és precisament un aldarull. I és clar que s'ha de parlar del paper que han tingut, aprofitant la manifestació, bastants delinqüents, amb antecedents, i centenars de violents anònims. És en defensa del dret a la manifestació que els convocants han d'actuar condemnant els incívics, que són els seus enemics. Com diuSergi Pàmies,el pròxim disseny de l'escut de la ciutat hauria d'incloure el nostre símbol: el contenidor en flames.