Hotel, dolcíssim hotel

Parlant l'altre dia amb un taxista, l'home m'alliçonava: «Bestieses, això dels torns o eliminar llicències; el que hauríem de fer és rebaixar considerablement el preu del servei, així molta més gent l'utilitzaria i almenys tindríem algú amb qui parlar de la crisi». ¿Per què mantenir el preu antic de les coses si nosaltres ja no valem el mateix? «¡Jo no em venc a ningú!», sentenciava l'íntegre, però el realista va replicar: «¡Doncs abaixa't el preu, soca!» El problema és que si comprem als basars xinesos i volem en baix cost, a la llarga també ho acabarem pagant: el mercat és global i es mossega la cua.

Quan un viatja en un avió mig buit, es pregunta per què pel mateix cost no es podrien beneficiar els menys afavorits -on volen dos volen tres- d'aquells seients desaprofitats. ¿Per què no fer volar la imaginació? Així ho han fet aquesta setmana alguns hotelers de Barcelona.

Tal com informava ahir EL PERIÓDICO, una vintena d'establiments de cinc estrelles o quatre superior obriran a la ciutat les seves exclusives habitacions per hores, a preu demeublé, tant si és per fer-hi una migdiada, fotre un clau de pel·lícula o contemplar darrere de les cortines com la poli hostia els estudiants.

Les tarifes oscil·laran entre els raonables 39, 48 o 69 euros, depenent de si et vols disfressar de xeic durant 3, 6 o 12 hores, quan aquests inaccessibles hotels no solen baixar dels 300 per nit, sempre que els místers Marshall dels mòbils no paguin, encantats, més del doble. La prova pilot d'aquest experiment de caviar per a indigents, batejada amb el luxuriós i tennístic nom d'Open Luxury Days, tindrà lloc de l'11 al 14 de març, presagi de primavera.

Manuel Vázquez Montalbánens va ensenyar a la seva novel·laEls mars del sud que no fan falta 15 hores d'avió per tocar el dos fins als antípodes d'un mateix; només cal gafar el metro i baixar a l'última parada de la línia, a l'extrema perifèria si és possible, on la realitat és ben diferent de la dels cèntrics bulevards.

Notícies relacionades

De la normalitat

La dama de coure de CCOO

Si fins ara l'única modesta possibilitat d'accedir a aquestsTitanicancorats enmig de la ciutat era entrar-hi a prendre's un cafetó a preu de mercuri asseguts en els seus confortables o estilosos sofàs, ara, per menys del que costa una cadira de galliner per veure el Barça passant fred, podrem veure'l en pilotes o enfundats en tebis barnussos des d'un plasma que t'hi cagues en una habitació perfectament caldejada sobre llençols de cotó egipci, cruspint-nos els bocates i les birres que ens hem emportat, celebrar la victòria amb una rebolcada amb la parenta (o parent, o el que sigui) o entregar-nos a l'amor propi, regalar-nos un bany cleopàtric en una banyera gairebé olímpica.

I, quan tornem a ser una vegada més nosaltres mateixos, arrambar tots els sabonets, gels, xampús, gorres de bany, mocadorets de paper, pintes, maquinetes d'afaitar, raspalls de dents, fils i agulles, espongetes per al calçat, blocs de notes i bolígrafs, que, en el fons, és el que més ens encanta dels hotels amb encant. Contra crisi, invenció.