Petit observatori
El perill d'anar amb el cor a la mà
Alfredo Pérez Rubalcabasempre m'ha semblat una persona agradable. Ignoro si té grans aptituds com a polític. També ignoro com és en el tracte personal, perquè només el conec per la seva imatge fotogràfica. Ja és sabut -o tothom hauria de saber-ho- que és absolutament falsa aquella frase sentenciosauna imatge val més que mil paraules. Tan falsa com si es diu que una paraula val més que mil imatges.
Tenim una tendència a ser categòrics sense adonar-nos que empobrim una realitat que és molt diversa. La imatge d'un home plorant pot tenir molt més valor expressiu, i informatiu, que un llarg text que, al peu de la foto, ens expliqui per què plora. I una sola paraula, unsí o unno, pot valer molt més que les imatges que envolten l'afirmació o la negació.
Les imatges que he vist deRubalcabasempre m'han semblat naturals i dignes. Encara que ignori el que hi ha al darrere, aquest polític té l'aire d'aquella persona que et fa pensar que pots seure amb ella en una taula a fer un cafè i parlar sense que miri sovint el rellotge i estigui pendent d'acabar la conversa perquè ja està preocupat pel que ha de fer quan et deixi.
Electoralment fracassat, vol recuperar protagonisme presentant-se com a candidat a la secretaria general del PSOE. És perfectament compatible ser seriós i ser murri a la vegada.Murriés una paraula catalana que no sona tan dura comsagaziastuto. Si no m'equivoco, el senyorRubalcabaha estat bastant murri bellugant-se per trobar aliats per a les seves aspiracions.
Va assegurar que es presentava «amb el cor a la mà».Amb el cor a la mà vol dir actuar amb sinceritat, cosa que és elogiable, però no sempre eficaç.
Notícies relacionadesL'art de la política, com l'art teatral, no es fonamenta en la sinceritat precisament. Es tracta de representar un paper amb l'habilitat necessària perquè l'espectador es cregui aquell personatge i aquella història. La processó dels qui han estat víctimes d'anar amb el cor a la mà és històricament molt llarga.
Rubalcabaassegura que s'ofereix per liderar els socialistes basant-se en l'honestedat, la transparència i el desinterès personal. És un oferiment admirable, que només té un inconvenient: que en un partit polític no tothom va amb el cor a la mà. I que per lluitar contra els rivals poderosos val més tenir el cor protegit i ben amagat. I a la mà, dur algun ganivet.