Amb els cabells esvalotats
Rajoy no és precisament un prodigi de l'oratòria.Li costa parlar en públic. És hieràtic, fred i insegur. Segurament per aquesta raó semprebusca refugi en els papers quan parla. Li donen confiança. Ahir a Castelldefels no va ser una excepció. Fins i tot l'agraïment inicial el va fer guiant-se pels papers que l'acompanyaven al faristol.
Fins i tot amb el vent a favor i sense cap hostilitat li costa "desmelenar-se".A vegades es perd en les seves pròpies frases. Oblida que han de ser curtes i clares. Està tens. Li falta naturalitat. Probablementels consells dels seus assessors l'encotillen massa i no li permeten "esvalotar-se" mínimament. I, per tant, no veiem l'autènticRajoy.
Guanya molt quan es relaxai es permet algunes llicències comunicatives. Llavors empatitza amb els ciutadans.I en lloc d'un ninot de cera apareix una persona agradable, pròxima, amb sentit de l'humor i reflexos.
Notícies relacionadesAhir un espectador li va cridar "¡Dóna'ls canya!". Ell, ràpidament, li va respondre:"No cal que els donem canya, que ja se'n donen sols".Riallada general. Somriure relaxat de Rajoy. De seguida es va tornar a tensar. No li feia falta.
Malgrat la crisi actual,una mica d'humor i de naturalitat sempre van bé. Per aconseguir-ho s'ha de ser un mateix i no qui et diuen que has de ser.
