Luis Pérez Torres: "Marina Rossell es va presentar 20 cops i no va aprovar"

És un formidable exemple d'home fet a si mateix. Luis Pérez Torres (Moral de Calatrava, 1931) va quedar orfe als 6 anys. Va fer comerç i càlcul tèxtil a Saragossa, i va coquetejar amb el circ. Als 17 anys es va instal·lar a Barcelona i va treballar com a encarregat a la tèxtil Can Batlló, va fer de camioner i va estar 16 anys a la Guàrdia Urbana (a cavall).

-Però li sobrava ambició...

-Sí. Mentre era a la Urbana, em vaig treure el carnet de professor d'autoescola i em vaig posar a treballar a la tarda a La Mundial. I d'allà vaig passar a l'Olimpia, al carrer de Parlament, on vaig ensenyar a conduir artistes que poblaven el Talía de Paco Martínez Soria i El Molino. Escamillo i Núria Espert, entre altres.

-¿Era bona alumna l'Espert?

-¡Núria Espert ha sigut bona en tot! Llavors era una noia molt estupenda, graciosa també. Quan va saber que les noies que portaven minifaldilla tenien l'aprovat segur, s'hi va presentar amb una i em va deixar anar: «¿Vaig bé així?» I li vaig contestar: «Si te l'apuges una miqueta més, t'assegures l'èxit».

-A finals dels anys 50 ja va muntar la seva pròpia autoescola.

-La Vilá, al carrer de Mallorca. Vaig començar amb dossis-centsgràcies a l'aval d'un catedràtic de l'Hospital Clínic a qui passava tots els certificats mèdics per a la renovació dels permisos.

-En un sis-cents hi havia molta intimitat...

-En aquella època, com li dic, les senyores anaven en minifaldilla i érem molt murris. Elssis-centss'obrien cap enrere i, moltcavallers,sempre corríem a obrir-los la porta...

-Quin perill.

-De vegades, anaves fent-los classe i veies pel retrovisor que t'anava seguint un cotxe. Era el marit, que no se'n fiava ni un pèl.

-Sempre han tingut fama de faldillers, vostès.

-¡Aquesta fama ens l'han donat les dones! Si els feies cas, eres meravellós; si no, eres un faldiller que havies anat a buscar què sé jo què. En algun embolic em van ficar... Pensi que al sis-cents havies de posar la mà sobre la d'elles a la palanca de canvi. Sempre amb el seu permís...

-Per descomptat.

-I a l'aula de teòrica es podien veure tots els defectes i les virtuts. El desig, l'odi... A l'autoescola s'han format moltes parelles, incloent-hi la de la meva filla Mercedes.

-En el desarrollismo, conduir era un somni col·lectiu. Devia tenir cua.

-Ja ho crec. Però, excepte algun universitari, la majoria eren majors de 40 anys. Era de por ensenyar-los.

-Compensava, ¿oi? Va obrir una autoescola més gran encara.

-La Memphis, a Sagrada Família, amb uns 12 professors, i vaig ampliar el negoci amb una corredoria d'assegurances i un gabinet d'advocats. Vaig conèixer els de la Trinca, Santi Sans, Ramon Calduch. I vaig ensenyar a conduir Marina Rossell, Albert Boadella, Rosa Maria Sardà.

-Expliqui, ¿com ho feien?

-Marina Rossell era molt dolenta. ¡Armava uns mulladers a l'examen! Es va presentar almenys 20 vegades i no va aprovar. Em van dir que havia anat a examinar-se a Tarragona, però crec que sempre li ha fet de xòfer una íntima amiga de Lluís Llach.

-¿I Boadella?

-¡Un rebel! Venia quan volia i, quan ho feia, jo li deia «la primera es posa així» i ell la posava on li semblava. Va estar cinc o sis mesos rondant, em vaig cansar de la seva informalitat i al final crec que ho va aconseguir amb un altre dels meus professors. Rosa Maria Sardà, que és una dona llesta, no va tenir problemes.

-Veig que no té al·lèrgia a la dona al volant...

-Les dones són bones, però no haurien de conduir amb talons.

-Anotat. Escolti, ¿i com és que va aconseguir atraure tant artista?

-A base d'honradesa i serietat. La gent de la faràndula és molt desconfiada. Quan troben algú de confiança, es passen el contacte.

-A més de serietat, devia inspirar una mica de por, vostè.

-Semblo dur, però si rasca una mica... Sóc un rapsode, ¿sap? De jove, quan recitava Rafael de León posava els cabells de punta. Vaig fer teatre a Saragossa, i vaig continuar fent-ne al centre cívic de Sants. M'agradava molt i no ho feia gens malament, però jo no coneixia ningú que fos artista i visqués bé.

Notícies relacionades

La profunda crisi de la DGAIA

La culpa del privilegi

-Va preferir construir el seu imperi.

-Sí. He sigut un home molt actiu. He dormit molt poc. Però he donat un futur als meus sis fills.