La duquessa va dir 'sí'

L'expectació provocada pel casament de la duquessa d'Alba i Alfonso Díez, celebrat ahir a Sevilla, ha excedit de bon tros les pàgines de paper cuixé fins a convertir-se en motiu d'excitació popular. La pirotècnia informativosentimental que va precedir l'enllaç va alimentar la curiositat i el morbo en igual o més mesura que algunes de les circumstàncies concurrents en l'assumpte en qüestió: la molt diferent extracció social dels contraents, les diferències d'edat i de patrimoni, les desavinences dels Alba i un llarg etcètera de xafardejos més o menys feridors. Tot un món adobat sense gaires miraments per un grup relativament restringit de persones disposades a posar la seva vida privada en un aparador en lloc de protegir-la de l'escrutini públic.

Tot això no pretén defugir el fet que el tercer matrimoni de la duquessa és un fet d'interès informatiu dins i fora d'Espanya

-només cal repassar la premsa estrangera-, com ho són els enllaços reials i altres esdeveniments del mateix estil. El que sorprèn és que les interioritats familiars del casament -el repartiment prenupcial de l'herència dels Alba- s'hagin airejat amb la mateixa desimboltura amb què s'ha perseguit la parella per places de toros i cales d'Eivissa per a general alegria dels consumidors de l'anomenada vida social. Un circ no sempre respectuós amb els contraents i amanit molt sovint amb massa sal.