Ni eleccions ni acords

La 28a Conferència de Presidents s’ha celebrat a Barcelona en el camí de la normalització impulsada per la presidència de Salvador Illa, però no ha fet altres fruits significatius com el país necessitaria. D’una banda, perquè l’amplitud de l’agenda assumida dificultava la possibilitat d’arribar acords. Els treballs preparatoris havien establert un ordre del dia amb assumptes relatius a l’accés a l’habitatge, a la formació professional i universitària, a la immigració, a l’energia i al finançament autonòmic, propostes que han sigut ampliades principalment a petició de les comunitats governades pel PP, i s’hi han acabat incorporant temes com l’ocupació, la dependència, els professionals sanitaris, les infraestructures ferroviàries i l’educació infantil, així com la proposta de retirada de projectes de llei sobre el Poder judicial i l’Estatut del Ministeri Fiscal. La falta de debat al Congrés dels Diputats per la fragilitat de la majoria d’investidura de Pedro Sánchez ha donat peu a aquesta inflació de temes en què als presidents que ho han intentat els ha costat plantejar els problemes dels seus territoris, especialment per l’escàs temps assignat, 10 minuts per comunitat, fet que ha convertit la reunió en un monòleg del president del Govern.

El resultat de la reunió ha sigut una foto amb què Pedro Sánchez i Salvador Illa, l’amfitrió de la reunió, han exhibit, en part, aquesta normalitat institucional –que només s’ha vist alterada per l’intent de singularització de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que, malgrat agrair la convocatòria a Catalunya, s’ha plantat en l’ús de les llengües cooficials–, un PP demanant a l’uníson un avanç de les eleccions generals i un Sánchez aferrant-se al poder malgrat la seva debilitat i assegurant que esgotarà la legislatura. Un balanç insuficient, ja que la conferència de presidents no ha servit més que com a escenari de la confrontació partidista, com va deixar dit el president d’Astúries, Adrián Barbón, i no com un veritable espai per a la cogovernança en què defensar els interessos dels ciutadans. Tot i que alguns dels assistents asseguren que la tensió va ser més gran fora que dins de la reunió i que algunes comunitats sí que es van mostrar, amb condicions, disposades a rebre els fons per a la construcció d’habitatges, el que s’ha evidenciat és més crispació i poca voluntat d’avançar en solucions, sigui per la frivolitat d’algunes propostes o per la voluntat de bloqueig d’alguns presidents. En resum, s’han aixecat murs en lloc de ponts.