El súmmum del servilisme i el mercantilisme

Fa uns anys corria un acudit molt bast: el súmmum del pilota. Un capitost està sodomitzant un empleat a quatre potes, tirant-li l'alè al clatell, i aquest a sobre s'excusa servilment i li diu: «¡Perdoni, cap, que li doni l'esquena!». M'imagino l'escena perfectament en un dibuix delPerich,el ric amb el barret de copa i el treballador gamarús amb la gorra. Però també el brodaria el nostreFerreres,el més sagaç i clarivident comentarista polític del moment.

Efectivament, hem arribat al súmmum dels súmmums. Els pirates financers i bancaris no només ens plomen, sinó que a més a més els en donem les gràcies. No fos cas que s'enfadessin. La paràbola cristiana de parar l'altra galta quan et bufetegen sempre m'ha resultat càndida, però alhora seductora. Almenys es tracta d'un gest de desarmament moral de l'adversari. Però abaixar-se els pantalons voluntàriament, deixar-se entabanar i a sobre demanar disculpes, resulta surrealista.

Notícies relacionades

No era tan simple

Productivitat i benestar

Tal com estem vivint aquests dies, la realitat supera la ficció de l'acudit i els nostres polítics parlamentaris capitanejats perZapateroiRajoyhan aparcat les seves diferències -no deuen ser tantes- per ajupir-se i complaure el senyor mercat, el seu cap. Ja ni dissimulen. Han oblidat qui representen, i han augmentat el descrèdit de la seva professió. Encara no s'han assabentat de res i continuen allunyant-se dels votants. I nosaltres, per tant, estem fent el mateix. No ens convenen uns treballadors, que és el que són al capdavall, que ens traeixin tan vilment.

Però la culpa tampoc no només és seva, sinó col·lectiva. Hem arribat al súmmum del mercantilisme, al súmmum de l'entreguisme als diners. Una societat on manen els espavilats avars, i no la gent sàvia i bondadosa, no pot acabar bé. Posem els diners al seu lloc. A servir-nos i no al revés.