Gent corrent
Alexandra Salvador: «El més important és rescatar els gats del carrer»
Fundadora del Jardinet dels Gats. Té 34 anys i ha creat una associació que rescata gats.

«El més important és rescatar els gats del carrer»_MEDIA_1 /
Alexandra Salvador té clar que és una dona «afortunada» perquè ha convertit el seu amor als gats en una associació que es dedica a rescatar els felins dels carrers de Ciutat Vella. Al Jardinet dels Gats, tots els que col·laboren són voluntaris. La presidenta de la fundació és la mare de l'Alexandra i molts dels adoptants són amics o amics d'amics o coneguts d'amics. Si et descuides, parlant amb ella, acabes tenint un gatet a casa.
-Digui'm, d'on li ve aquest amor pels gats.
-Vaig néixer al Raval i al pati interior en què vivíem hi havia gats. No hi havia ningú que els ajudés. Només la meva mare, que els baixava menjar. A més a més, als nou anys em vaig trobar dos gatets i me'ls vaig emportar a casa.
-Una cosa és emportar-se dos gatets a casa i l'altra crear una associació que mou 70 voluntaris...
-[Riu] En realitat, la presidenta de la fundació és la meva mare. L'any 2005, amb el suport del districte de Ciutat Vella, vam posar en marxa El Jardinet dels Gats. Aleshores, jo treballava com a administrativa en una fundació que es dedicava a gestionar projectes socials. Allà hi vaig aprendre moltíssim i, l'any 2008, vam decidir emprendre el projecte d'una associació. Per nosaltres, el que és important és rescatar els gats que viuen a carrer. S'hi exposen a tota mena de perills i de malalties. Encara queda molt per fer, però considerem que hem fet una bona feina i, si vol que li digui la veritat, és gràcies als voluntaris que podem treballar d'una manera tan eficient. ¡Són persones increïbles!
-Recullen els gats del carrer i els porten al Jardinet.
-¡No! Al jardí només hi viuen els gats que ja hi havia i n'hi ha alguns en trànsit, és a dir, que estan pendents de passar pel veterinari. Quan fem intervencions, el que fem és recollir els gats, esterilitzar-los i donar-los en adopció.
-O sigui, el jardí és una cosa simbòlica.
-Hi ha 22 gats al jardí, però en tots aquests anys n'hem donat centenars en adopció. Si no li importa, no posi on és el jardí.
-¿Perdó?
-No sap la quantitat de gats que ens deixen cada vegada que algú publica on està situat. ¡I amb la crisi és molt pitjor!
-¿Els deixen allà?
-Sí, amb notes i a la seva pròpia gàbia. És molt trist.
-¿Com funcionen?
-Ara tenim 70 voluntaris repartits en diferents equips: el de rescat, l'equip de veterinaris, el d'acollida, el d'adopcions, el de seguiment... Quan ens avisen que hi ha un gat abandonat en alguna banda, intervenim i, quan l'agafem, el portem al veterinari. Després, ens dediquem a buscar-li una família.
-Segueixi.
-A més a més, organitzem xerrades, concerts i així difonem la nostra feina. Ens troben per la web. Necessitem gent que vulgui col·laborar i gent que vulgui adoptar.
-Perdoni, ¿què significa que fan un seguiment?
-Quan rescatem un gat i es dóna en adopció, hi ha un equip que segueix el procés: que el gat s'adapti a les persones i al revés.
-Escolti, i els avisen i hi van.
-Sí, hem arribat a destapiar pisos. Si li expliqués el que trobem.
-Per favor...
-Van fer un edifici oficial i van sepultar-hi uns gats sota el parquet. ¡Una velleta els va rescatar! A més a més, hi ha poblacions descontrolades en patis interiors. Ara tenim el control de vuit poblacions, però és molt dur.
-¿Per què?
-Per diverses raons. Primer, perquè la gent no entén que, encara que és cert que els gats que viuen als patis interiors no són de ningú, són conseqüència d'algú. Segon, encara segueix vigent aquesta idea que un gat mascle ha d'embarassar les gates.
-¿De debò?
-Sí. I hi ha una tercera raó: per accedir als patis necessitem la col·laboració dels veïns. Si són apartaments turístics, no hi ha manera d'aconseguir que obrin la porta.
Notícies relacionades-¿Podem fer una volta pel jardí dels gats?
-És clar que sí. Li presento alguns gats. La d'allà, la negreta, va estar tancada en un pàrquing molts anys. Ara sempre està enfilada a la caseta o als arbres. Tant de bo un dia aquest jardí sigui simbòlic i la gent sigui conscient que no pot abandonar els gats.