Gent corrent
Donna Stain: «Una flor és capaç de canviar la vida d'un espai»
Mànager de flors. Cada setmana 'pinta' l'hotel Arts amb espècies vegetals del mateix color.
«Una flor és capaç de canviar la vida dun espai»_MEDIA_1 /
És el primer que es veu al travessar el llindar de l'hotel Arts, un cordó d'hortènsies de color morat. Carregats amb maletes i bosses de la seva última ràtzia pel centre de la ciutat, la majoria de clients quasi no es fixen en les flors fresques, totes en tons morats i blaus. Aquestes hortènsies que decoren algunes zones de l'hotel són com les que Donna Stain veia al jardí de la seva mare a Adelaida (Austràlia).
-¿No és frustrant que la gent no es fixi en una cosa que dóna tanta feina?
-Potser la gent no se n'adonaria si les flors no hi fossin, però es tracta que hi hagi una cosa viva, una cosa de fora que estigui a dins, una cosa que de manera molt subtil et faci pensar en casa teva. Per mi l'hotel és com un marc i les flors són la pintura.
-Ja, però és tan subtil...
-Això no és una competició. No es tracta de fer un disseny de contrastos amb desenes de flors diferents i combinacions de colors. Així no es veu la flor i el que jo vull és que les flors siguin una experiència íntima i personal. Una sola flor és capaç de canviar la vida d'un espai.
-¿Com?
-No cal fer arranjaments complicats: si omples un bol bonic d'aigua i hi poses una flor flotant, el resultat és fantàstic. Aquest tipus d'arranjaments són els que la gent pot aprendre als tallers que fem a partir de setembre.
-¿Li demanen arranjaments especials?
-Hi ha gent que té al·lèrgies i demana flors sense perfum. També hi ha clients que vénen molt sovint i ja sabem que les seves flors favorites són un tipus de lliri o que el seu color és el rosa clar. La meva responsabilitat és estar atenta a aquests detalls i mantenir les flors en perfecte estat.
-¿Recorda qui li va fer alguna d'aquestes peticions?
-Els Rolling Stones i altres grups no volen flors amb molt de pol·len, com els lliris, perquè poden donar al·lèrgia. Quan va venir Oprah Winfrey va demanar només flors blanques a la seva habitació, i a Robert De Niro li va agradar tant el detall de les flors que ho va comentar amablement amb els empleats.
-¿Com va començar la seva afició per les flors?
-Jo sóc d'Adelaida i allà totes les cases tenen jardí davant i darrere. Em passava hores al jardí, on la meva mare tenia moltes hortènsies. Ella m'ensenyava no només les flors, sinó les fulles, les tiges, les textures. Als 16 anys vaig començar a treballar en una floristeria de la ciutat.
-¿I què feia?
-Escombrar.
-Ah.
-Però em fixava molt en tot. Quan els amos van voler tancar la botiga jo me la vaig quedar. Només tenia 17 anys i els meus pares em van haver d'ajudar. Quatre anys després me'n vaig anar a Melbourne i allà vaig treballar amb moltes floristes per estalviar diners i viatjar a Londres.
-Londres, la meca dels jardins.
-Com que no tenia feina, em vaig apuntar a les classes de Jane Packer, una de les dissenyadores florals més influents del món, i de passada els vaig deixar el meu currículum. Ni en somnis hauria pensat que acabaria treballant amb Jane Packer, però aquell mateix dia em va trucar per fer-me una entrevista i a la setmana següent vaig començar a treballar amb ella.
-Vostè té sort.
-Sort, però també és perquè estic oberta sempre a noves experiències, si no no hauria anat a Londres ni a Nova York, ni estaria vivint a Barcelona.
-¿Nova York?
-Va ser l'experiència més gran de la meva vida. Jane Packer em va demanar si volia obrir un centre i muntar una escola a la botiga de Terence Conran. Hi feia uns arranjaments per presentar a la cadena d'hotels Ritz-Carlton quan em va veure l'antic director de l'hotel Arts, el senyor Clavell, i em va oferir treballar a Barcelona.
-I no s'ho va pensar dues vegades.
-Sempre ho penso després, quan ja he arribat al lloc. No coneixia la ciutat ni parlava espanyol, però des del primer dia Barcelona em va encantar i ja fa set anys que sóc aquí.
-¿Quants carregaments de flors rep a la setmana?
-Arriben tres transports setmanals. Són caixes de dos metres per 50 centímetres i en cada transport arriben 20 o 30 caixes. Per mi, cada vegada és com obrir un regal.
Notícies relacionades-¿Quina és la seva flor favorita?
-La rosella, perquè és fràgil i quan està tancada no pots veure de quin color serà, és una sorpresa.
