Marc Pulido: "... i de sobte vaig escoltar les biles; no sap què va ser"

-¿Molt greu?

-Anava de copilot. Vaig patir una commoció cerebral i vaig estar quatre hores en coma. ¿I sap què? En tinc records. Records d'aquelles hores, vull dir.

-¿I què en recorda?

-Doncs el que recordo, paradoxalment, és una sensació de pau. Una impressionant sensació de pau. Una cosa increïble, el més semblant a un estat de meditació profunda. Mai més ho he sentit.

-Em deia que aquell accident li va canviar la vida.

-Totalment. A part d'aquelles quatre hores en coma vaig estar un temps ingressat. Tenia quatre costelles trencades, un pulmó perforat, un vessament a l'estómac... Així que al sortir d'allà vaig sentir que tot era diferent. T'adones que en un segon ho pots perdre tot i et preguntes quin sentit té el que fas.

-Expliqui-m'ho, per favor. Expliqui'm com va canviar.

-A veure: bàsicament, aquell accident em va portar a l'espiritualitat. Era com si tingués una altra oportunitat, i si la tenia era per jugar bé les cartes. Vaig començar a fer meditació, em vaig interessar per l'astrologia... Havia començat a estudiar Belles Arts, així que vaig començar a pintar, a plasmar les meves inquietuds en el que pintava. I per una altra banda tenia la música, és clar.

-Arribem a la música.

-Hi arribem. ¿Li he dit que vaig tenir l'accident dos dies abans de fer els 19? No, no l'hi he dit. Bé, doncs resulta que la meva germana, que estava de viatge, m'havia regalat un instrument musical... No sé si el coneix: es diu didgeridoo.

-Did...

-...geridoo. Sí, s'escriu així. És un instrument de vibració australià, dels aborígens. L'usen a les cerimònies. Diuen que té propietats curatives, i estic segur que em va ajudar a recuperar-me. El cas és que em vaig aficionar a aquest tipus de sons i del digeridoo vaig passar al hang, que és un instrument de percussió melòdica. Encara que li diré una cosa: no és tant pel so. És el que em produeix tocar-los.

-Ah. ¿És a dir...?

-M'eleva. Jo opino... Bé, ho diuen molts: que són instruments de desenvolupament personal. D'alguna manera, tocar-los és fer teràpia.

-Suposo que en aquest grup inclou les biles, ¿no?

-Les biles, és clar. La història de les biles és que a l'acabar la carrera, i amb els diners de la indemnització, em vaig pagar un viatge a l'Índia.

-Naturalment.

-Sí, ja sé que sona a clixé, però és que és així, és un país amb una tradició especial, un país espiritual, on jo sabia que aprendria coses que no podia aprendre aquí. I hi vaig anar a aprendre. Per resumir, venia de passar set dies en silenci absolut... Un exercici que era part de la meva formació, quan vaig descobrir això: que existien les biles.

-Set dies de silenci...

-... i de sobte sents les biles. No sap el que va ser. Una mà baixant del cel i posant-se al meu cap. Un increïble estat de benestar. Una passada.

-Abans de seguir, expliqui'm què són les biles, si us plau. És això que té aquí, ¿oi?

-Sí. Són maques, ¿oi? Són campanes, però amb forma de làmina, i estan fetes amb un aliatge especial. Un dels secrets és la laminació, i l'altre, els anomenats punts de repòs: aquests forats que es veuen a cada campana, i que impedeixen que la vibració s'expandeixi. Les va crear un rus, Alexander Zhikarev, que de fet va ser qui em va ajudar a completar aquest joc.

-Ens havíem quedat a l'Índia.

-És cert. Allà, després de sentir com sonaven, vaig demanar que me'n fessin un joc, i me les vaig endur cap aquí, però aquí em vaig adonar que no sonaven igual, i llavors va ser quan vaig tenir la sort de poder contactar amb Alexander, però sobretot que accedís a arreglar-me l'instrument. De fet l'hem acabat aquest any, a l'abril. És l'únic joc de biles que hi ha a Europa occidental, l'únic, i el presento per primera vegada en públic demà, al Festival Gong, de Collbató. Encara que, amb elles, la meva idea és fer més que música.

-És clar. No m'estranya. ¿M'ho explica?

-Per descomptat. Miri: com molts instruments vibratoris, aquestes campanes tenen poders curatius, i la meva idea és treballar això. Hi ha gent que ha vingut aquí, gent, em refereixo, que no havia fet mai meditació, ni ioga, ni res per l'estil, i que al sentir-les han vist coses, s'han posat a plorar...

Notícies relacionades

Una sirena encallada al Congrés

Revisar el temps escolar

-Caram.

-Sí. Tinc una web. ¿La pot posar? Per si a la gent li interessa. És aquesta: www.khyma.es.