Editorial
Revisar el temps escolar
Un canvi d’horaris i de calendari beneficia la salut i el rendiment de l’alumnat i afavoreix la conciliació
Aula de una escuela catalana, este curso. /
Les aules van tancar a finals de juny. Des d’aleshores, nens, nenes i adolescents disfruten d’unes vacances d’estiu que ni segueixen els ritmes familiars ni encaixen amb els períodes de descans escolar de la mitjana europea, molt més reduïts. Més de dos mesos sense classes que trenquen l’aprenentatge i que s’endinsen en la desigualtat. Els campaments i les activitats extraescolars són alternatives estimulants que poden encoratjar la vida intel·lectual, cultural i relacional dels nens, però només estan a l’abast de les famílies amb més recursos. Els avis també entren en el pla de salvament. Però per als que no poden comptar ni amb un suport ni amb l’altre, el període s’acosta a la paràlisi. Dies de pantalles i soledat si els progenitors treballen. Per a aquells que gaudeixen de beques menjador, el llarg parèntesi adquireix caires més dramàtics.
Mentre la societat es regeix per un ritme determinat, el sistema educatiu continua ancorat en un calendari i uns horaris que ni van conformes amb la vida quotidiana de les famílies ni respon a les necessitats específiques de l’alumnat. Les veus expertes parlen amb claredat. Redistribuir els períodes vacacionals ajudaria a l’esbargiment de l’alumnat. Sovint, massa sobrecarregat de matèria.
Catalunya il·lustra perfectament el problema. Amb tot just 175 dies lectius –per sota de la mitjana dels 36 països de l’OCDE i d’altres comunitats espanyoles– i una de les jornades diàries més elevades en secundària, les contradiccions del sistema són evidents: menys dies, més hores diàries i resultats desiguals. L’eliminació de la sisena hora a l’escola pública fa més d’una dècada, la implantació generalitzada de la jornada intensiva a l’ESO i la coexistència de dos models diferents entre la xarxa pública i la concertada eleven la confusió i, sobretot, la desigualtat.
Tot i que no hi ha una única realitat en el conjunt d’Espanya, la jornada intensiva en secundària és majoritària a tot el territori. Una opció que, tal com està dissenyada actualment, és qüestionada per la majoria dels estudis. Un horari d’entrada massa primerenc que no respecta els ritmes biològics de l’alumnat i un retard en l’horari de menjar que tampoc resulta saludable. Aquesta última qüestió no és fútil. La jornada intensiva ha esborrat el menjador escolar dels instituts, cosa que afecta no només el rendiment i salut dels escolars, sinó que també impacta en la conciliació familiar i en la desigualtat.
Davant la petició de revisió de calendari i horaris per part de les associacions de famílies i dels experts en educació, els col·lectius de docents són reticents a modificar els temps escolars, encara més a reduir les vacances estivals davant la falta de climatització de les aules. Són reticències que han de ser considerades perquè, més enllà d’interessos corporatius, responen a una evident falta de recursos.
El debat s’ha d’abordar amb valentia política, diàleg social i visió a llarg termini. Una revisió d’horaris i de calendari beneficia la salut i el rendiment de l’alumnat, i també afavoreix la conciliació familiar. De la mateixa manera, l’accés universal i gratuït al menjador escolar reforça l’equitat i l’acompanyament educatiu. No es tracta únicament de millorar els resultats educatius, sinó de reforçar l’escola com a motor real d’igualtat, desenvolupament i futur.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
