Gat adoptiu

Una sirena encallada al Congrés

1
Es llegeix en minuts
Una sirena encallada al Congrés

És difícil posar-se a la pell del Govern central per entendre els dos missatges llançats en les últimes hores a través dels seus habituals portaveus mediàtics: que confia en no tenir sobresalts en l’últim ple del Congrés abans de l’estiu, previst per avui, i que creu haver arribat al descans estival havent empatat amb el PP per les revelacions del cas Montoro. Si seguíssim la metàfora marinera que Pedro Sánchez va utilitzar al Comitè Federal de principis de juliol –"Vosaltres em vau elegir com a capità d’aquest vaixell, i el capità no se’n desentén quan ve mala mar. Es queda a capejar el temporal, a salvar el rumb i a guanyar el port", va assegurar–, podríem evocar aquella Sirena varada d’Enrique Bunbury, que simbolitza el que significa quedar atrapat en una situació límit.

Notícies relacionades

El vaixell de l’Executiu no s’ha enfonsat, efectivament, però igual que la sirena encallada a la sorra de Bunbury, amb prou feines obre la boca per no morir asfixiat davant la impossibilitat d’arribar de nou a l’aigua per la falta de suports i els escàndols que l’assetgen. En el ple d’aquest dimarts, és cert, el Govern central salvarà els mobles, però no perquè hagi aconseguit recosir la majoria parlamentària de la investidura, sinó perquè ha decidit no portar a l’ordre del dia quatre lleis de pes que s’havia compromès a impulsar en la recta final del període de sessions. Ni la proposta per regularitzar immigrants ni la llei de mobilitat sostenible ni la reducció de la jornada laboral ni la llei de Justícia, per reformar l’accés a la carrera judicial i fiscal, se sotmetran a votació davant la impossibilitat de ser aprovades per l’absència d’una majoria al Congrés que acompanyi l’Executiu. Ni tan sols és clar que pugui convalidar-se el decret elèctric impulsat després de l’apagada, per la negativa de Podem i els dubtes d’altres socis.

Així les coses, el Govern transmutat en sirena encallada al Congrés s’ha de resignar a mantenir-se en el poder amb prou feines, defugint que governar és servir als ciutadans, no resistir pel mer fet de fer-ho..