Gent corrent
Josep Fuster: "Estaré la resta de la meva vida posant peces, segur"
Modelista. Fa 28 anys que construeix una maqueta de trens; que és enorme, però és sobretot artesanal.
«Estaré la resta de la meva vida posant peces, segur»_MEDIA_1 /
-No, esperi un moment. ¿Vol dir que vostè sabia, abans de començar, que això quedaria així?
-És clar que sí. Miri, els plànols d'aquesta casa es van fer fa 35 anys, i jo llavors ja sabia que volia això aquí al costat, per muntar la maqueta. Així que... Doncs sí, aquest bloc va ser fet expressament per acollir-la.
-Fa 35 anys. ¿I la maqueta? ¿Quan va començar a fer-la?
-Els plànols de la instal·lació els vaig fer jo en aquella mateixa època, fa 35 anys, però vaig començar... En fa uns 28.
-I no ha acabat, veig.
-No. Encara no.
La casa en qüestió és a la zona muntanyosa de Tona, en un paratge apartat que mitja dotzena de cartells clavats a les bifurcacions permeten malgrat tot trobar sense dificultat.Maqueta tren, indiquen tots. Perquè el projecte personal, i en certa manera vital, de José Fuster està obert al públic. Cada diumenge. «O, amb reserva prèvia, ara que estic jubilat, gairebé el dia que em diguin». Hi van jubilats, col·legis, famílies; entren i surten encantats.
-Per aquí.
-Gràcies.
-Miri, aquesta és, diguem-ne, la sala d'espera. Perquè hi ha diumenges que ve molta gent. Aquí s'asseuen, ¿ho veu?, són seients restaurats dels antics tramvies de Barcelona. I allà, a la cantonada: cadires de fusta dels cotxes antics de Renfe.
-Com un museu, ¿no?
-Sí, jo en dic així, és la part del museu. Tot això que veu són peces ferroviàries i de transports urbans. Totes antigues. Miri, aquests són controls de fre. I telèfons, dels d'abans. Això d'aquí és un relé magnètic, i això, un manòmetre, de quan les locomotores anaven a vapor.
-¿D'on va treure tot això?
-Amics de Renfe. Com ja li he dit, sóc enginyer, i bona part de la meva vida laboral la vaig portar a terme en el sector ferroviari. Hi vaig fer amics. Amics que de fet han vingut, han visitat això... I bé, ja ho veu, han aportat el seu granet de sorra. ¿Seguim? Per aquí, per aquesta porta. Aquí la té. La instal·lació pròpiament dita.
-Caram. Ara ho entenc.
-Per això vaig decidir obrir-la al públic, perquè quan només venien els amics i la família sortien tots encantats. Vingui, passi per aquí. ¿Sap quin és el principal valor d'aquesta maqueta? ¿El que la fa singular?
-Ni idea.
-És el següent: que el 90% de les cases i infraestructures estan fetes a mà. No sé si està familiaritzat amb aquest món, però el més habitual és anar i comprar una caixa de casetes i omplir un prat de casetes, o comprar els edificis, o els ponts. Jo prefereixo fer-los. ¿I sap què? A més són coses que conec. Coses reals.
-¿Per exemple?
-Miri, per exemple. ¿Veu aquesta gasolinera? És la que hi ha a l'entrada de Tona. Vaig baixar, li vaig fer una foto i després la vaig reproduir en cartolina. O aquí, vingui, aquest pont. ¿Sap quin és? És a la C-17, a l'altura de Centelles. El mateix: foto i cartolina. Més coses. Això, per exemple: l'antic dipòsit de Renfe de Sant Andreu. I aquest és un pont de l'AVE, el Madrid-Sevilla. I allò d'allà: ¿ho veu? El frontal del pantà de Sau.
-Impressionant.
-Hi ha ponts que he trigat un any a acabar-los. Bé, evidentment no tot un any. Em refereixo als caps de setmana, és clar. ¿Sap? Fins i tot tinc arbres de la regió. Aquí, miri: ¿veu? Estan fets amb farigola de la muntanya i molsa; dóna ambient a la instal·lació. Miri els altres arbres, són avets de caixa. No hi ha color.
-Doncs sí. Semblen de veritat.
-Aquesta és la idea de la maqueta. Que sigui un mirall de la vida real. Miri, tinc trens de rodalies, talgos, trens Altaria, l'AVE. I atenció: l'AVE va més ràpid que els altres.
-Suposo, no ho sé, que en el món de les maquetes de trens la seva deu estar molt ben considerada, ¿no?
-És un referent europeu, sí, ha sortit a les principals revistes, que són les alemanyes... Sobretot per això: el valor artesanal. La maqueta té 270 metres quadrats, i 70 quilòmetres de vies, i 12 de cablejat, i hi ha 21 túnels, i 1.600 personatges, i gairebé 600 vehicles... Però això no és l'important. De maquetes grans n'hi ha moltes. D'artesanals, no tantes.
Notícies relacionades-Escolti: ¿té idea de quan acabarà?
-No. Tinc diverses ampliacions en marxa. Aquesta, per exemple, la prolongació del port. ¿Acabar? No ho sé. El més segur és que em passi la resta de la vida col·locant peces.
