Antonio Gámiz: "M'agrada que em confonguin amb el pianista d'hotel"

Antonio Gámiz Maristany és un prohom de manual -enginyer, promotor, terratinent a Andalusia, president del senat del Círculo Ecuestre i pare de 13 fills-, però està dominat per una estranya passió: exercir de pianista d'hotel (amb jaqueta blanca i tot).

-¿I això?

-Durant la guerra, la meva mare estava en un hotel, va confondre el meu pare amb el pianista José Cubiles, li va demanar un autògraf i va acabar casant-s'hi tres mesos després a Sevilla.

-'Hotel' més 'piano' igual a 'felicitat'.

-Així és. Vaig estudiar piano des de petit, però vaig saber que no arribaria a virtuós. Richard Clayderman em va descobrir que podia tocar música lleugera amb interpretacions pròpies. Vaig agafar un professor i vaig començar a fer arranjaments musicals. Va acabar agradant-me que em confonguin amb el pianista d'hotel i fins i tot que em donin propines.

-¿És un bohemi ficat a la pell d'un home de negocis?

-L'home de negocis és el que aprofita oportunitats, no el que aspira a augmentar les seves quotes de mercat. Ja d'estudiant vaig portar d'Anglaterra la representació d'unes americanes tèrmiques. Després, amb 20 anys, vaig anar a vendre l'oli que es produïa a Andalusia als EUA. He estat en publicitat, vaig muntar a Sant Andreu de la Barca el primerself servicede Catalunya... El que m'agrada és veure cap on evolucionen les coses.

-Els diners no és el principal, llavors.

-No. El meu pare em va donar un bon consell: «La riquesa és tenir temps i dominar-lo». La felicitat no està en el poder, els diners ni les lloances. Està a ser amo del teu temps.

-Doncs té molts assumptes per atendre, i 13 fills i 26 néts.

-Es té més temps amb 13 fills que amb tres, cregui'm. Amb la gran suàvem la cansalada, i després s'han anat educant els uns als altres. Surten més espavilats. Mai havia pensat tenir-ne tants, però amb ells he après unes quantes coses.

-¿A no viure en si...?

-La importància de ser optimista. Jo els dic que s'ha de procurar tenir una personalitat que no depengui dels altres. S'ha de ser obert i seguir en la teva línia.

-Fins i tot aquest costat faranduler.

-Està en la meva personalitat. Era bo amb els jocs de mans, vaig fer teatre en una companyiaamateurque va muntar Miguel Narros -Pequeño Teatro-, vaig arribar a participar en una versió d'El sueño de una noche de veranoal Grec, m'entusiasma l'òpera, col·lecciono art, vaig ser padrí de casament de Peret...

-Tornem al piano. ¿A quants hotels deu haver tocat?

-A tants... Al Waldorf Astoria de Nova York, una senyora em va demanar que toqués alguna cosa espanyola, li vaig oferirGranadai em va donar 20 dòlars de propina. He tocat al George Sand de París, al Mantra de Punta del Este, al Juan Carlos I... Al Juan Carlos I tinc una anècdota molt bona.

-Expliqui, expliqui.

-Vaig demanar permís per provar el piano i em van dir que passés a les 4 de la tarda. Vaig començar a tocarMemoryi van baixar a dir-me que parés. Els de l'Inter de Milà feien la migdiada. Aquella nit va guanyar el Barça, i potser hi vaig col·laborar una mica.

-Però, ¿com s'ho fa? ¿Entra al bar i va directe al piano?

-He elaborat una estratègia: a l'arribar a l'hotel vaig a la direcció, explico que sóc pianista i que he de practicar, i pregunto quina és la millor hora per no molestar. Em donen la clau del piano i toco.

-¿Així, sense més ni més?

-Sí. Hi ha gent que t'explica la seva vida, altres diuen envejarel teuofici.

-I posats a usurpar la personalitat, es disfressa.

-Un dia me n'anava a filmar Leopoldo Pomés, així que em vaig posar una americana blanca i vaig baixar per les escales mecàniques. Vaig descobrir la importància de l'entrada triomfal. A la meva dona li fa vergonya, però jo li dic: «Tu fes veure que no em coneixes, però demostra que t'agrada i aplaudeix».

-I té repertori.

-Els pianistes de tots els hotels solen tocar els mateixos temes:Yesterday, Strangers in the night, As time goes by, My way, Perfidia,Candilejas. En funció de l'ambient, vas canviant.

Notícies relacionades

Que caigui Espanya

Les criptomonedes i el futur

-Això ja no és una passió secreta. Ha gravat tres cedés.

-Del primer, autoeditat, vaig acabar repartint-ne 8.000 còpies. Després vaig fer el segon i vaig gravar el tercer en estudi. La gent em diu que els escolta al cotxe i al vaixell.