"Tenir un pla és el millor antidepressiu del món"

És l’aristòcrata més singular del país. Per la seva paleta de colors, la seva insolència distingida, la seva capacitat per a la multitasca. Tant et defensa la sostenibilitat al desert d’Atacama com et comenta xafarderies a TardeAR o et ven un esprai desgreixant del seu catàleg. Agatha Ruiz de la Prada (Madrid, 1960), marquesa de Castelldosrius, baronessa de Santa Pau, dissenyadora i ex de Pedro J. Ramírez, assegura que la il·lusió és el motor que la fa moure. Ho desgrana a Todo por un plan (La Esfera de los Libros).

¿Com és viure en la seva pell?

Ahir em vaig despertar a un quart de cinc de la matinada al camp [a Brea del Tajo] perquè passava una màquina de segar. Llavors vaig agafar el cotxe i me’n vaig anar fins a Madrid, on tenia una cita, i vaig arribar a la casa que tinc a Mallorca a les dues de la matinada. ¡Això a la meva edat! Treballo més ara que no pas quan tenia 30 i 40 anys. Tinc programats 20 viatges a Llatinoamèrica en els pròxims quatre mesos.

¿No es cansa mai?

Poquíssim. I, si em passa, prenc un Orfidal, i la mar de bé. El meu motor és la il·lusió. Tenir il·lusió és molt més important que tenir diners. Imagini’s que es divorcia i es queda sense diners. Cal sortir a buscar-ne. És més positiu lluitar que estar-se tot el dia al llit pensant: "Ai, quina pena, aquest paio és un fill de puta, i tal cosa i tal altra».

Vostè va començar a ballar la cançó del Despacito tan bon punt el seu marit li va demanar el divorci.

¡Vaig començar a cantar i a ballar com mai! ¡Va ser un moment de tanta emoció! De les millors èpoques de la meva vida.

A aquestes alçades, ¿no el pot perdonar?

Em ve molt menys de gust que no veure’l. Veure’l em fa una mandra horrorosa.

El que no li fa mandra és sortir a la tele.

Vaig viure 30 anys amb un senyor que tenia molts defectes però que pagava moltes coses. De cop i volta, em vaig divorciar i he pogut mantenir gairebé el mateix nivell de vida que tenia, però costejant-ho tot jo. ¿Quina part és la que no s’entén?

La part d’una gran d’Espanya baixant a l’arena.

Jo pago 33 sous al mes. Si he d’anar a la tele a ballar, hi vaig i ballo. Si he de comentar notícies, les comento, encara que no en sàpiga res de res, però sempre hi ha algú molt mono que em diu qui és la filla de la Pantoja i qui és Carlos Mohedano.

Amador.

Doncs Amador. Sortir a la tele també és bo per a la marca. No saps mai qui et comprarà un perfum. Lorenzo Caprile, a qui adoro, va dir que no sortiria mai a la tele, i part de la seva popularitat ve de Maestros de la costura.

¿Els títols a què l’obliguen?

A fer bondat. Mai m’ha passat pel cap evadir impostos. No he tingut mai diner negre.

N’hi ha que diuen que vostè tracta amb cert menyspreu classista.

Tant me fa. Potser en diria... ¿enveja? Cada dia soc més tolerant perquè em moc entre gent de tota mena de tots els països.

De fet, al seu Instagram hi ha fotos amb José Mujica i amb Javier Milei.

No soc dogmàtica. M’horroritza aquest pensament únic dels bàndols. Jo parlo amb qui em dona la gana, en general. Mujica era un home intel·ligentíssim i Milei és un superdotat. A mi em fascina. És brillant. És diferent. És una de les grans icones de Llatinoamèrica.

I això que diu que el poder "atordeix».

A mi el poder no m’excita. Encara més, m’avorreix. Quan venien tres ministres a sopar a casa, acostumava a ser una murga. De milers de polítics que vaig conèixer, només sento afecte per tres. A mi m’interessa la meva feina, els meus nens, la meva neta, que és ideal; els meus amics, les meves cases. I si trobés un paio fabulós...

¿Què entén per fabulós?

Doncs un paio culte, divertit, amb un projecte de vida interessant. Tot i que estic descobrint els avantatges de la llibertat sentimental. Si tens tres hores de retard en un vol, no has de trucar al paio en qüestió 500 vegades. A partir dels 60 has de començar a tenir menys coses. I a organitzar-te bé. És importantíssim tenir un pla. ¡És l’antidepressiu més gran del món!

¿Anar a teràpia no està fet per a vostè?

Sempre hi he volgut anar, perquè m’interessa molt el tema de la psicoanàlisi, però de fet no hi anat mai. El meu ioga és netejar. Va molt bé per al cap.

Té servei domèstic.

Hi ha gent més creativa que jo que tenen servei, cuina. Jo faig anar el drap de treure la pols. He tret tres productes de neteja formidables que seran el meu regal de l’estiu.

Notícies relacionades

El Cruïlla salva el tancament amb una feminista Alanis Morissette

Festival segur

¿N’enviarà un pack a Carmen Lomana?

A la vida s’ha de tenir un hater i jo la tinc a ella. Que no me la toquin.