Vicenç Fisas, analista de conflictes i processos de pau: "La por de Rússia és fabricada"

Ha participat en els processos de pau a Colòmbia, les Filipines, Euskadi, el Sàhara i el Kurdistan (celebra que les milícies del PKK hagin entregat les armes en una cerimònia pública). Però l’horripila com s’està elevant el to militarista a Europa. Doctor en Estudis sobre la Pau per la Universitat de Bradford, Vicenç Fisas (Barcelona, 1952) va fundar i va liderar l’Escola de Cultura de Pau a la UAB i ha publicat una setantena de llibres. Manual para crear miedo (Icaria) n‘és l’últim.

¿Què marca el baròmetre de la por?

Pura histèria. És una por fabricada. Un procés d’enginyeria social. Amb l’excusa de la guerra d’Ucraïna s’ha anat estenent el discurs que abans de cinc anys Rússia envairà Europa. Mentrestant, algú va dir a Trump que els europeus gastaven poc en defensa comparat amb els Estats Units i es va inventar que els està finançant.

Desmunti el discurs.

Els pressupostos de defensa dels països europeus depenen dels parlaments de cada país. La mitjana de despesa és del 2%. Els EUA tenen 750 bases militars repartides per 83 països i, per mantenir aquesta immensa estructura, gasta el 3,4% del seu PIB, no pas el 5%. Costa entendre com és que gairebé tots els presidents dels països de l’OTAN no han tingut la valentia de plantar-se. Les Forces Armades no estan reclamant superar el llindar de despesa i pujar fins al 5% representa retallar en sanitat i educació.

¿Quina explicació hi dona?

Hi ha uns quants sectors polítics –i no exclusivament de dretes– que volen pressupostos militars forts perquè ho lliguen a la idea de més sobirania. La pàtria és bandera, himne i exèrcit. Recordi que a Catalunya, durant el procés, hi va haver sectors favorables a destinar el 3% a un exèrcit propi (guardo correspondència amb els insults d’aquestes persones per oposar-m’hi). En els discursos de l’OTAN es ven la idea de manera repetida perquè hi ha un lobby d’estrategs vinculats amb la indústria de l’armament.

¿Quina altra gran por fabricada creix?

La vinculada amb les migracions. Fa quatre dies Vox va dir que s’havien d’expulsar vuit milions d’immigrants, incloent-hi els de segona generació. El PP és conscient que això suposaria que centenars d’empreses haurien de tancar i el Banc d’Espanya avisa que s’han de tenir més migrants de cara al futur.

Els sondejos marquen una alça de Vox.

La gent fa servir WhatsApp, Instagram, Telegram o TikTok com a fonts d’informació úniques. Hi ha una estratègia de l’extrema dreta d’acaparar aquests espais i fer creure, per exemple, que el canvi climàtic és una mentida, les vacunes són un invent per guanyar diners i el feminisme és una maniobra per debilitar els homes. Aquests discursos, que fan que, per exemple, Alvice aconsegueixi 800.000 vots per a l’Eurocambra, serveixen perquè no es facin polítiques que puguin capgirar tendències que estan destruint el planeta i la convivència.

¿Qui hi guanya realment amb tot això?

Certs sectors econòmics, als quals els va bé que els rebaixin impostos. Sempre són els mateixos els que tenen la paella pel mànec. ¿Com és que Santos Cerdán és a la presó sense haver-se demostrat que es va quedar els diners i que a Acciona, que surt 300 vegades en l’informe de l’UCO, no se li hagi fet cap escorcoll? Acciona és una empresa que té en nòmina el coronel Manuel Sánchez Corbí, exdirector de l’UCO. Les connexions amb les clavegueres de l’Estat els fan impunes.

¿Què veurem en menys de cinc anys?

En pocs mesos veurem el final de la guerra d’Ucraïna, perquè els EUA deixaran de subministrar-li armes. I a Europa, on els valors fundacionals ja no es respecten i s’ha entrat en un procés de militarització que destruirà el poc que queda de l’Estat del benestar, a mitjà termini hi haurà moltes revoltes socials perquè la gent es quedarà sense sanitat i educació de qualitat. Que Europa perdi potència els va bé als EUA i a la Xina.

Caram. ¿No hi ha cap antídot?M’apropio de la frase que va dir Aznar: "Qui pugui fer, que faci».

¿Que faci què?

Per fer front a aquesta situació no pots anar amb grans paraules ni eslògans. S’han de plantejar alternatives serioses. Per exemple, davant el discurs militarista, dono 73 propostes de defensa al llibre Una alternativa a la política de seguridad en Europa. Una és canviar les percepcions i les narratives desmuntant una a una les notícies falses amb dades. Hem de fugir d’idees simplistes, estudiar a fons els temes, saber quines són les arrels, com pensa l’adversari. Cada dia quan em llevo llegeixo què diu el president Xi Jinping; el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov...

Notícies relacionades

Ros-Marbà, rere l’empremta de Benjamin

Febril oda al canvi

Sembla esgotador. ¿Quina és la clau per resoldre el conflicte més enquistat?

El que no és mai vàlid és no voler parlar cara a cara amb l’altre. S’ha de fer durant dies i dies, sense parar, fins que finalment s’arribi a l’essència del conflicte.