Petit observatori
Cogombre, 'concombre', 'cucumber'
Amb motiu d'una irresponsable informació alemanya, la paraulacogombreha aparegut repetidament a la premsa, a la ràdio i a la televisió catalanes. A alguns ciutadans els ha agafat de sorpresa: ¿què diables és un cogombre? Unpepino, home.
La paraula ha desconcertat els catalans castellanitzats i altres ciutadans en general. Em jugo un pèsol -no un cogombre- que alguns han pensat: els catalans volen ser sempre originals i apartar-se deliberadament del castellà. ¿D'on han treta aquesta paraula, quan és tan fàcil dirpepino?
Potser hauran de modificar la seva opinió si els dic que cogombre és, en francès,concombre, i en anglès,cucumber, i es pot veure, doncs, que cogombre no és un invent capriciós, ni tampoc recent. Perdonin els arguments erudits, però en el seu diccionari el saviCorominesens fa saber quecogombroja era una paraula freqüent en el període medieval.Eiximenis parla de «cogombres, fruites, figues, magranes...». I per si algú ha trobat xocant aquest català cogombre, potser el sorprendrà que la paraula, a més de les formes francesa i anglesa, ja esmentades, també apareix alDiccionario de la lengua española: «Cogombro, cogombrillo, cohombro».
Les llengües llatines tenen moltes coses en comú, un fet absolutament lògic si es té en compte que totes provenen del llatí. El català es troba en una posició lingüística molt bona per aproximar-se, i conèixer, les altres llengües del grup. En català es diu finestra, i és fàcil connectar amb el francès (fenêtre), i l'italià (finestra) i fins i tot, curiosament amb l'alemanyfenster. Ja es comprèn que l'aprenentatge és més difícil si es parteix deventana. El mateix passa amb demà-demain-domaniimañana.
Durant la guerra mundial, quan jo feia el batxillerat, vam tenir durant cinc o sis dies un professor alemany -ens deixà per anar a la guerra- i encara el veig tocant-se el nas i dient«nase, nase»,que és com es diu nas en alemany. I rèiem, i ell no ho entenia. I és que es basava en el fet que en castellà es diunariz, i ignorava que aquellnasetan alemany era quasi igual que el nostre catalànas.
Ja he dit algun cop que, tot i els meus limitats coneixements, les llengües m'apassionen. I penso que si se'n dominen dues, no és tan difícil aprendre'n una tercera. I una quarta. Les associacions lingüístiques són cada vegada més fàcils. No parlo d'un coneixement perfecte, ho deixo per al professorMartí de Riquer.Parlo, només, d'ampliar una certa familiaritat amb algunes llengües.
