La roda
El llibre dels idiotes
Era a casa, intercanviant comentaris amb els amics en una xarxa social i escoltant elCosí fan tutte, una òpera deMozart que em posa de bon humor, quan vaig rebre un d'aquests insults tontos i gastats. Els amics em van demanar que no hi respongués. A mi contestar em costa poc, vaig aprendre de jove a no menysprear una batalla. El meu pare s'enfrontava al primer que li tocava els nassos, tenia uns excessos tan celebrats com, de vegades, fora de lloc. Només els diré que es va encarar a dos guàrdies civils que venien a fer-me unes preguntes al crit d'«això és casa meva i la meva filla no va enlloc». Sort que començava la transició i els guàrdies eren de poc rang; al veure la seva mirada, van girar cua i, sensatament, van tornar a la caserna de Castelldefels.
Ara és tot més fàcil. Poses unspam i s'acaba la lluita. Però aquesta indiferència tecnològica la trobo tan freda que, de vegades, voldria tenir a prop el senyorCullell per llançar-lo sobre tots aquests mal educats. La majoria, no obstant, no passarien del primerrounden una baralla amb algú com el meu pare, un lector deLarrai dels russos, un home massa desencantat per tenir por. I, a més, ell se'n va anar fa temps. Però he trobat una teràpia millor, no violenta, contra l'estupidesa. Me l'ha suggeritDomingo Villar,l'escriptor gallec, en la seva última novel·la policíaca,La playa del ahogado (Siruela). En una de les seves pàgines, l'inspector Caldas, de visita en una clínica on hi ha internat un familiar, fa un descobriment sobre els costums paterns.
-¿Tens un llibre d'idiotes?, pregunta Caldas.
Notícies relacionades-¿No ho sabies?, contesta el seu pare sense mirar-lo.
I, a petició del germà malalt, el pare del policia apunta al seu llibre un metge d'aquests que tracten els terminals de manera infantil, amb condescendència. Jo he començat un llibre d'idiotes. De moment, hi tinc apuntats diversos malvats que ni tan sols són cultes o divertits; un polític assetjador i un desconegut que em roba el suplement cada diumenge de la taula de la meva porteria. A aquest últim l'esborraré del llibre quan deixi de fer-ho.
