Veredicte polèmic

L'exculpació de Lluís Corominas, gendre dels joiers Tous, que va matar un home de qui va sospitar que pretenia assaltar la vivenda de la família, ha obert una vegada més el debat sobre la solvència del jurat popular en determinats procediments penals. Mentre l'opinió pública, en general, es manté al marge de la discussió, la divisió entre els especialistes és una constant. Una situació que en el cas de Corominas es concreta en algunes preguntes fonamentals, per no dir inquietants. ¿Per què va pesar més en l'ànim del jurat el mòbil de la por insuperable de l'acusat que les contradiccions en què aquest va incórrer? ¿Fins a quin punt va influir més el poder de persuasió de la defensa que la capacitat de convicció de les acusacions? ¿En quina mesura va ser determinant la condició d'estranger del presumpte assaltant per decantar el veredicte?

La instauració al seu dia del jurat va obeir al desig de vincular els ciutadans amb el funcionament de la justícia. Les insuficiències detectades en una justícia aplicada únicament per professionals, la influència en l'opinió pública d'altres tradicions judicials conegudes a través dels mitjans audio-visuals i consideracions sociològiques d'índole molt diversa van donar com a resultat la instauració del jurat. Bàsicament, segueixen vigents les raons que la van aconsellar.

Una cosa diferent és que potser convé perfeccionar la llei perquè els elements emocionals de la vista oral, que tan bé manegen els lletrats amb més anys de taules, puguin corregir-se sense condicionar la independència dels jurats. Aquesta és la pretensió última del jurat escabí i del mixt -en les dues modalitats hi intervenen jutges de carrera i llecs-, que alguns consideren una evolució tècnicament més consistent del jurat pur de tradició anglosaxona i d'altres, en canvi, una retallada de les atribucions reservades al jurat popular.

Reflexionar sobre tot això després d'un veredicte que suscita controvèrsia ni posa en entredit la tasca del jurat ni suposa donar peu a un judici paral·lel al que ja s'ha celebrat. Significa, això sí, que un mecanisme de la justícia que està pensat perquè aquesta sigui més justa i més pròxima als ciutadans ha d'estar sempre en disposició de ser revisat amb l'irrenunciable objectiu que la tasca dels tribunals sigui al menys polèmica possible. I, en elcas Tous, no hi ha cap dubte que el veredicte s'ha vist acompanyat de la polèmica.