Petites ajudes al canvi

E ntre la meva generació i la dels qui ara tenen 20 i 30 anys hi ha una gran diferència en les formes de vida. Em refereixo als aspectes materials, deixo de banda el camp de les idees.

El fet és que la neteja de la roba, per exemple, ha canviat radicalment amb la implantació general de les màquines de rentar. Anant de poble en poble, he vist aquells antics safareigs col·lectius, on un grup de dones del poble rentaven la roba de casa. Elles mateixes s'havien fet blocs de sabó d'oli, i encara me'n van ensenyar. I a més a més, mentre rentaven podien parlar, i efectivament ho feien. Parlaven d'una altra dona del poble, de com enQuimtractava laRoseta,de la filla del ferrer que era una mica, ¿oi?, en fi, ja ens entenem. Per això d'intercanviar xafarderies se n'ha dit, en català, fer safareig.

L'aparició de les màquines de rentar va fer que aquells safareigs col·lectius s'anessin despoblant. La feina s'amagava a dins de casa.

Fa uns 100 anys que es va inventar una rentadora, evidentment molt primitiva. L'aigua s'havia d'escalfar abans. Però els camins de la invenció no s'aturen mai.

Un altre encert, en benefici de les dones, va ser l'aspiradora. Gràcies a aquesta màquina no s'havien d'ajupir per treure la pols del terra. Al llarg de la història, les dones han passat moltes hores ajupides. Potser aquesta posició es podria considerar com un símbol de la submissió del sexe femení en la vida quotidiana. I no seria l'únic. Perquè no crec que hi hagi cap objecte més modest que representi millor la conquesta de la verticalitat per part de la dona: el pal de fregar. Una idea senzillíssima: enganxar un pal a la baieta. S'havia acabat haver d'agenollar-se per assecar el terra. Una altra petita ajuda al canvi.

De tota manera, algunes dones es resistien a la modernitat. Quan vaig passar per Arens de Lledó, ara fa uns 20 anys, una dona rentava a mà en una mena d'abeurador. Em va explicar que a casa tenia «això que dona voltes, lallavadora», però que la roba dels nens valia més rentar-la «amb aquesta aigua tan fresca i tan bona».

Notícies relacionades

Koldo a la Casa Blanca

El xantatge al votant d’esquerres

Ara aquells nens potser són casats, i si tenen fills petits, la seva mare ja no deu anar a l'abeurador a rentar-los la robeta. I qui sap si és el pare qui posa la rentadora. I qui sap si la dona treballa en un taller d'Horta de Sant Joan.

Potser l'únic que no ha progressat és l'aigua «fresca i bona» d'Arens de Lledó.