La roda
I el navarrès va voler ser català
Avui no és Sant Jordi. L'endemà -amb els ronyons necessitats d'un altre ibuprofèn- tinc la sensació d'haver-ho aconseguit. Ni l'èxit, ni res de semblant. Al juny vaig demanar un desig: parar, baixar d'un tren que no era el meu. I em vaig regalar temps per escriure aquesta novel·la que tenia al cap feia anys sense gosar sortir-ne. Ella, Dissabte Sant, es va passejar per Barcelona; va donar voltes, una vegada i una altra, en mans de futurs lectors, i va compartir taula amb els llibres deRamon Solsona,deCarme Riera,deJordi Cabré,deMartí Gironell, deVicenç Villatoro, deMaruja Torres... ¡DeJuan Marsé! I ells, que són grans, van somriure al veure-la. La meva novel·la fa molt de goig. Tranquils, que no he vingut a parlar del meu llibre. He vingut a parlar de Sant Jordi, el dia en què el meu marit, el navarrès, «voldria ser català».
Em vaig llevar morta de por. Quan vaig arribar al Regina, envoltada d'escriptors amb quatre i cinc novel·les a l'esquena, vaig voler sortir corrent cap al país delmai méso tornar al meu, al deles senyores que es deixen estar de tonteries. Però vaig pensar enChufo Llorens,triomfador als 70, i algú em va empènyer fins a la tarima de la foto, que no va caure malgrat estar plena d'autors a la recerca d'un lector (en el meu cas) o de milers (en el deJavier Sierra).
Seguint el consell de la meva estimada mare, vaig decidir disfrutar. Coincidir ambEnrique Vila-Matas,un home tímid que viatja en vertical i no sempre és escriptor, hi va contribuir. Al veure'l entreRistoi un novel·lista amb braços d'espia rus, vaig començar a somriure. Quan el cap deRosa Montero es va obrir pas enmig de les cues i va cridar «HolaRosita», em vaig llançar directament en braços de l'alegria.
L'Unaihi va posar punt final. Vaig regalar la meva rosa a una rossa amb rissos i ell va fer: «¿I la meva flor vermella?». Vaig córrer a buscar-la. Al tornar, m'esperava una lectora. Li vaig escriure una llarga dedicatòria (per fer temps), però vaig descobrir l'Unainegant amb el cap.
-¿No t'agrada?
Notícies relacionades-Els uns estan mal fets.
L'Unaité 5 anys. Ha preguntat si ens tornarem a veure. M'ensenyarà a fer uns. Un feliç Sant Jordi 2011.
