La roda
El perill de ser autèntic
Vaig arribar a Savonlinna, al sud de Finlàndia, en ple solstici d'estiu i sota el sol de mitjanit. Em vaig posar el banyador i vaig sortir corrent. Sense pensar-hi, com una nimfa dels llacs nòrdics, vaig saltar i em vaig submergir de cap a l'aigua cristal·lina. Ni tan sols recordo com vaig aconseguir sortir-ne i tornar a la meva habitació. Vaig necessitar una hora, dues mantes i tres aspirines per refer-me. Després de reaccionar, un amic finlandès em va conduir en barca entre milers de petites illes fins a un bosc on ens esperava un deliciós rostit de be cuit sota terra. Vam menjar, vam beure vodka, vam cantar àries d'òpera i ens vam ficar a la sauna. Em van agradar els finlandesos. Gent dura, immune al fred i a la calor, capaç de submergir-se en aigües gelades, per després suar a 90 graus centígrads. Éssers cordials i cultes que parlen finès, suec i sami (lapó). Ara resulta, no obstant, que aquells no eren verdaders finlandesos. Certament, eren molt diferents dels votants del partit Autèntics Finlandesos, aquests ultradretans que esgrimeixen els perills d'una immigració que només suposa el 3,5% de la població.
Quan apareix la paraulaautènticdavant d'una nacionalitat t'has d'espantar. Sol anar acompanyada de gent que farda de cognom amb pedigrí i de líders que es creuen destinats a decidir qui és pura sang. I si aquest grup obté gairebé el 20% dels vots, com acaba de passar a Finlàndia, em vénen esgarrifances. Pitjors que les sofertes al sortir del llac. Es comença fent exàmens de bon finlandès, francès o català i s'acaba negant els drets sanitaris als últims d'arribar.
Resem perquè els ciutadans europeus no es deixin enganyar per tant de patriota exaltat. Després d'aquest moment friqui de senyores ensenyant pits estelats davant del Parlament, esperem que torni el seny i que aconseguim distingir la rauxa de la pura imbecil·litat. Per ser català no cal embolicar-se amb la bandera, admirarMel Gibsonvestit d'escocès, ni posar-se barretina. Aquí els autèntics, els racistes disfressats de patriotes, encara són pocs. Ho agrairem a Sant Jordi.
