Gent corrent
Ferran Gubern: "El Barça de bàsquet m'enviava a filmar els rivals"
Encistellador de calçat. Era 'un més' de l'equip d'Aíto, però va tornar a la sabateria familiar de Badalona.
El Barça de bàsquet menviava a filmar els rivals. MEDIA1 /
Ferran Gubern (Badalona, 1962) associa la lectura d'EL PERIÓDICO amb la tornada al negoci familiar, la sabateria Gubern, una república de pells fines, sivelles i talons fundada a Badalona el 1911. Hi va tornar com Ulisses a Ítaca, amb molt de món vist i molta aventura viscuda gràcies al bàsquet.
-Tornava a l'escenari de la infància.
-Mai me'n vaig anar del tot... Però sí. Fins al 1973 vivíem darrere del magatzem. Sortia del col·legi i anava corrents a la botiga. Les úniques vacances que recordo eren els tres dies de la festa major de Badalona. A l'estiu, els nens anàvem al Club Natació Badalona de les nou del matí a les nou del vespre. Vaig aprendre molt aviat a navegar en patí de vela.
-Ara és l'ànima de les regates de Badalona.
-M'hi he passat més anys que ningú.
-Però no es va dedicar a això, ni a vendre sabates.
-Em vaig dedicar al bàsquet.
-Al bàsquet amb majúscules.
-Tenia molts amics que jugaven a Badalona, com Andrés Jiménez i Pere Costa. Un dia em van dir: «¿Per què no fas de delegat i així estàs amb nosaltres?»
-Una proposta difícil de refusar.
-Vaig començar el 1981 com a delegat de l'equip júnior del Círcol i feia substitucions al Cotonificio, on treballava Aíto [García Reneses]. Al tornar de la mili em vaig incorporar al Licor 43 de Manel Comas i Josep Maria Oleart. Després Aíto va marxar al Barcelona i jo vaig anar al darrere, a filmar els partits propis i els dels rivals.
-Va ser un espia del Barça.
-Sí. La primera vegada em van enviar a Split a filmar el Varesse. Viatjava sol, per tot Europa. També els portava tot el material i els equipatges als jugadors. Era l'època de Solozábal, Epi, Sibilio, Jiménez, Trumbo, Norris... M'ho vaig passar bomba. Al Barcelona hi vaig estar quatre anys, en què vam guanyar-ho tot menys la Copa d'Europa.
-Una època daurada, sens dubte.
-¡Encara ens trobem un cop al mes per sopar! Hi havia jugadors d'una enorme qualitat humana, com Na-cho Solozábal. Quan vaig entrar al Barcelona i ell n'era el capità, va demanar que m'apugessin el sou. Va dir: «No pot ser que nosaltres guanyem títols i primes i que ell tingui un sou tan baix».
-¡Això és un capità!
-Quan guanyaven, cada jugador aportava una quantitat de la prima per donar-me-la. Aquell primer any van guanyar tres títols. Amb els diners em vaig comprar un patí de vela.
-Aquest gest demostra que vostè era una persona estimada.
-Crec que era un bon company. Quan els jugadors passaven per moments difícils, els ajudava, els feia moltes bromes.
-¿Què va passar després?
-Vaig estar al sindicat de jugadors ABP com a ajudant de Joan Deulofeu, on vaig aprendre qüestions de tipus legal, fins que em va venir a buscar el Barcelona per fer de cap de premsa. Va ser un any de mals resultats... I em va arribar una oferta per fer de director esportiu a Andorra, on l'equip de bàsquet havia pujat a l'ACB. Després van baixar, van desaparèixer...
-I vostè es va quedar a la grada.
-Durant l'espera d'una altra oportunitat laboral, vaig viatjar pels EUA veient les lligues d'estiu i fent classes de patí. I com que a la botiga hi havia feina, també hi donava un cop de mà. El 2000 vaig decidir quedar-me a la sabateria.
-¿Se li fa amarg no poder estar a peu de canxa?
-Ja no. Vaig perdre el tren. És una etapa passada. A més, tot ha canviat molt. Ara està en mans d'agents i hi ha molts interessos creats. És un món una mica tèrbol.
-Deu trobar a faltar viatjar, celebrar triomfs, tocar copes...
-Vaig viatjar tant en aquella època que no me n'han quedat més ganes. I ara tinc una vida familiar. Vaig tenir el meu primer fill el 2005 i em vaig casar el 2007, poc abans de tenir el segon.
-A més, segueix sent una celebritat a Badalona.
-A Badalona ens coneixem tots... El que sí que és veritat és que sempre estic implicat en un munt de coses. A l'ampa, a la comissió del menjador escolar, al patí.
Notícies relacionades-¿No li agradaria llegir al diari la notícia de la seva tornada al bàsquet?
-Preferiria llegir un titular que digués: «Ferran Gubern s'ha proclamat campió d'Espanya de patí». Però em sembla que m'ha passat l'oportunitat. Al màxim que he arribat és a quedar cinquè, el 2006...
