RES ÉS EL QUE SEMBLA Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El necessari debat de la productivitat compartida
La reducció de la jornada laboral no ha fracassat perquè Junts sigui de dretes. Ha fracassat perquè la ministra de Treball i els sindicats no van voler incorporar a aquesta negociació l’assumpte de la productivitat. Aquesta negativa va alarmar molt especialment els petits i mitjans empresaris que són en qui mai pensa Yolanda Díaz i els tracta com si fossin multinacionals. Aquí segueix l’embolic del control horari obligatori. Javier Faus, expresident del Cercle d’Economia i primer executiu de Meridia va explicar aquest divendres a les Jornades Empresarials que Prensa Ibérica organitza a s’Agaró que la productivitat és la mare de totes les batalles, des d’aquesta prosperitat compartida que proposa Salvador Illa fins a la saturació turística i els excessos amb la immigració. El seu lema és molt clar: menys per ser més i això passa per introduir el factor de la productivitat en el debat entre els agents socials i vincular-lo tant als augments salarials com a les possibles reduccions de la jornada laboral que serien així viables en sectors amb volums de beneficis menys onerosos. I per començar, és clar, s’hauria de parlar de l’absentisme laboral introduint, si es vol, l’assumpte de la salut mental entre els riscos laborals.
Amb tot aquest plantejament, el que va venir a proposar Faus és que la prosperitat es comenci a compartir partint de la productivitat i no esperar els impostos, especialment en un país en què encara tenim un 25% d’economia submergida. Créixer en PIB partint de créixer en població i en nombre de turistes està certament en la base del triangle dels tres grans desafiaments de l’economia espanyola: habitatge, immigració i turisme que no tenen res a veure amb Begoña Gómez ni amb les excentricitats de Vox i de Trump. Tenen a veure amb el fet que Europa es posi les pìles i com va explicar l’economista Núria Mas acceleri les reformes proposades per Mario Draghi i de les quals només s’han posat en marxa l’11% de les mesures plantejades. Trump i l’extrema dreta ens distreuen del que és substancial. Això ho vam aprendre a s’Agaró.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
