Thibaut Bruttin : "Els periodistes palestins tenen por del mòbil"

Un total de 270 mitjans de comunicació internacionals es van sumar dilluns a la crida de Reporters sense Fronteres (RSF) a la solidaritat amb els periodistes que treballen a Gaza i a la repulsa pels més de 220 professionals –56 d’ells objectius directes– abatuts per l’Exèrcit israelià des del 7 d’octubre de 2023. El director general de RSF, Thibaut Bruttin (París, 1987), que es manté en contacte amb els professionals sobre el terreny i ha presentat proves davant el Tribunal Penal Internacional, assegura que la llibertat de premsa està en joc.

¿Què li expliquen els periodistes palestins que operen a Gaza?

Hi ha tres coses que em criden l’atenció. Una és la por que tenen al mòbil. És una eina de treball fonamental, però sovint les trucades que reben són per notificar-los la mort d’éssers estimats o per rebre alertes que es posin fora de perill. També és l’objecte que permet identificar-los i després ser abatuts. Dos, ens diuen que la població de Gaza s’allunya d’ells per temor dels atacs que pateixen. I tres, que tenen poca força física i moral. Estan esgotats. Des de RSF fem esforços perquè permetin les evacuacions, però la millor protecció és la solidaritat internacional. La visibilitat és garantia.

¿Què caracteritza la cobertura a Gaza respecte a la d’altres guerres?

El treball és particularment difícil perquè la Franja està tancada. És incomprensible que l’Exèrcit israelià hagi pres aquesta decisió, quan veiem conflictes d’alta intensitat, com els d’Ucraïna, en els quals hi ha cobertura lliure. D’altra banda, els periodistes palestins són objecte d’una campanya sistemàtica de descrèdit. Anas al-Sharif, per exemple, descrit per Israel com a "terrorista», va guanyar el premi Pulitzer amb el seu equip per a Reuters. Els atacs selectius també són un fet diferencial.

¿En tenen proves?

Hem entregat al Tribunal Penal Internacional un arxiu sòlid que detalla els crims comesos, com per exemple la mort d’Issam Abdallah, un periodista que treballava per a Reuters al sud del Líban, o l’atac contra l’Hospital Nasser a Khan Yunis, el 25 d’agost, perquè es va identificar que allotjava periodistes i als vuit minuts s’hi va llançar una segona bomba. Una tàctica, el double blast, que els grups terroristes ja havien utilitzat en el passat.

¿Què se’ls pot dir des d’un lloc segur?

Que estic convençut que la fraternitat salvarà la llibertat. Els periodistes palestins són l’honor de la professió i els devem protecció. La guerra a l’Iraq va ser extremadament mortal: hi van perdre la vida 232 periodistes. Així que estem en circumstàncies semblants. Però hem de mantenir l’esperança, perquè darrere de tot això hi ha una pregunta simple: ¿volem que sigui la propaganda de Hamàs contra la propaganda de l’Exèrcit israelià? Tothom vol saber el que està passant a Gaza, amb fets.

Per cert, ¿què expliquen els periodistes israelians?

El Govern de Benjamin Netanyahu limita el marge de maniobra de la premsa israeliana. Molt pocs mitjans, excepte potser el diari Haaretz, desafien el consens sobre la cobertura informativa. La censura militar ha fet possible vetar milers d’articles des del començament del conflicte, per la qual cosa també estem molt preocupats per la llibertat de premsa a Israel.

El Govern de Netanyahu ha contractat influencers per defensar la seva narrativa.

És escandalós. Els influencers no ofereixen garanties de professionalitat ni ètica real. Per això hem de lluitar pels periodistes palestins. Si ells no hi són, ¿qui denunciarà la fam? ¿Qui documentarà els crims de guerra? ¿Qui aixecarà acta del genocidi? Quan la distorsió s’apodera del relat, el periodisme té un mal futur. El 2015, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va adoptar per consens la resolució 2222 sobre la protecció dels periodistes en situacions de conflicte armat. I l’Exèrcit israelià, amb l’ajuda del Govern de Netanyahu, és capaç d’esborrar per complet aquests 10 anys de progrés que havíem aconseguit per a la seguretat periodística.

¿Com avalua la tebiesa europea?

La campanya de desinformació sobre els periodistes palestins ha funcionat. A França veiem les terribles acusacions que ha fet el Govern de Netanyahu contra el president de la República, al qual acusa de no lluitar prou contra l’antisemitisme. Amb això n’hi ha prou per paralitzar part de la bona voluntat diplomàtica que, d’una altra manera, podria expressar-se.

Notícies relacionades

BCN manté l’idil·li amb el teatre

El MNAC insisteix en el perill de traslladar els murals de Sixena

En sis de cada 10 països, la llibertat de premsa està retrocedint. ¿Pronòstic?

El periodisme sempre existirà. El que avui està en joc és la seva centralitat. ¿Només les persones més riques, que poden permetre’s multitud de subscripcions, seran les que tindran accés a una informació confiable? La majoria de ciutadans del món estan enganxats al mòbil, però se’ls serveix tota mena de contingut i poca informació.