"Quan es perd la noció de límit, tot està perdut"

Trump ha aconseguit que la cadena de televisió ABC cessi l’humorista Jimmy Kimmel i redobla la seva intimidació a tot mitjà de comunicació que es mostri crític. Un nou escac a la democràcia als EUA i un precedent relliscós. El filòsof i assagista Josep Ramoneda (Cervera, 1949), codirector de l’Escola Europea d’Humanitats, reflexiona sobre aquest canvi d’època a Poder i llibertat, que Galaxia Gutenberg publica ara en castellà.

¿Les maniobres de Trump l’alarmen?

Vivim un canvi de sistema econòmic i comunicacional incompatible amb el règim de llibertats de la democràcia liberal. I Trump l’accelera, no només fent de la mentida, de l’odi i de la discriminació la seva manera d’estar, també atribuint-se poders que no té, com forçar el tancament d’un programa, amenaçar de cancel·lar publicacions i prohibir organitzacions polítiques i socials. Tot el que va contra ell. I no és el deliri d’un boig, troba complicitats. Les institucions americanes claudiquen sense immutar-se. Per tot arreu la dreta gira cap a l’autoritarisme postdemocràtic. Les democràcies liberals estan seriosament amenaçades.

La socialdemocràcia s’ha desdibuixat.

No és casual que altres dirigents europeus hagin deixat de banda Pedro Sánchez –un dels pocs que mostra certa resistència, i no és cap heroi– des del dia en què la senyora Von der Leyen va fer la patètica claudicació davant Trump. Però si ho pensem bé, en el procés de canvi de sistema econòmic hi han jugat un (inesperat) paper personatges com Barack Obama.

¿Obama?

Tothom va pensar que faria canvis als EUA i es va limitar a seguir l’onada de desregulació i d’hiperliberalització que estava en curs. Va contribuir a obrir més l’espai perquè nuclis de poder cada vegada més reduïts i amb més capacitat d’influència acabessin conquerint el poder. A Europa, la majoria dels partits ja han girat cap a la dreta, i les extremes dretes tenen moltes possibilitats de guanyar eleccions als principals països.

¿Quin aspecte del nou autoritarisme l’inquieta més?

Per a mi, el problema principal és el nihilisme, la pèrdua de la noció de límit. La humanitat sempre ha tingut instruments destructius, per això es van crear les policies i les presons, però avui hi ha instruments que empetiteixen tot el que havíem imaginat. A més de la capacitat de control física i afectiva, existeix el control per la via dels sistemes de comunicació digital, que entren sense que te n’adonis. Les xarxes en les quals tothom se sent tan feliç són propietat d’un senyor que pot intervenir com li doni la gana. Quan es perd la noció de límits, tot és possible.

¿Antídot?

El que és important és no perdre el món de vista. No deixar-se enganyar. És una cosa imprescindible per salvar –o actualitzar– algunes institucions democràtiques. Cal anar explicant les coses, no claudicar i defensar la condició humana.

L’extrema dreta guanya adeptes entre els joves.

En bona mesura perquè sap captar la seva falta d’expectatives. Els prometen unes fantasies que ja coneixem, perquè no són noves: repeteixen els mateixos tòpics del neofeixisme vulgar. Els garanteixen la pàtria i la família, i piquen, quan el que faran serà portar-los al terreny dels que manen. Ara, a més, l’assumpte ha pres certa envergadura perquè hi ha intel·lectuals orgànics del totalitarisme. Curtis Yarvin, pròxim al milionari Peter Thiel i al vicepresident Vance, diu que el que cal fer als EUA és "liquidar la democràcia», per instaurar una monarquia autoritària centrada entorn d’un rei director general. Yarvin és l’autor de la idea de convertir Gaza en un resort de luxe. Això ja no és ignorància, és indignitat sense límits.

Europa tampoc té una unitat de propòsit.

Gaza és un símptoma d’una crisi moral profunda. Posar obstacles a denunciar i condemnar un genocidi és patètic. Que els governs europeus no hagin actuat amb contundència, posant sancions i limitacions al Govern de Netanyahu, és un exemple clar del declivi de la cultura humanística i democràtica.

¿Qui manarà en el futur?

Hem vist Xi Jinping marcant perfil davant Trump acollint Putin. És un senyal de canvis significatius en les relacions de força mundials. En cas de ser així, costa imaginar que la Xina es converteixi en un exemple de democràcia. ¿Arribaran sistemes mixtos, més civilitzats del que semblen ara? No ho sé.

Notícies relacionades

Sebastián Yatra, entre confessions i flamarades al Palau Sant Jordi

Ethan Coen i Tricia Cooke: una parella de cineastes ‘queer’

¿On quedaran les llibertats?

Vull creure que encara hi ha espai per salvar-les. És una raó per continuar predicant cada dia. La llibertat és condició per a la dignitat.