"L’estrès fa aferrar-se a solucions ideològiques"

¿Per què una persona corrent, criada en una família acceptable, abraça una ideologia extrema en el context del partidisme polític, el nacionalisme o l’autoritarisme? La neurocientífica Leor Zmigrod –que va ser escollida per Forbes com una de les 30 persones menors de 30 anys més talentoses del món– va voler una donar resposta (biològica) a aquesta pregunta tan pertinent en aquest quart de segle. Reuneix les seves troballes al llibre El cerebro ideológico (Paidós).

¿La ideologia ve impresa en els gens?

Existeixen factors hereditaris, ja sigui la configuració dels gens que reparteixen la dopamina en el cervell o la manera com responem a la percepció d’una amenaça, que determinen si som uns pensadors rígids o flexibles. Sobre aquesta base genètica, hi ha factors ambientals que alteren el funcionament del cervell fins portar a l’extrem les ideologies en les quals creiem.

¿Funciona en els dos sentits, doncs?

En els estudis amb nens, veiem que els que tenen certes característiques biològiques –flexibilitat cognitiva–i han crescut en un entorn molt dogmàtic, quan l’abandonen, poden adoptar maneres de pensar més obertes. També passa el contrari. Això significa que l’entorn no determina.

¿Quina pregunta cal fer-se per saber si algú té rigidesa cognitiva?

No és tan simple. Si preguntes "¿ets un pensador rígid?», tothom dirà "¡no! Soc una persona molt racional». Si pregunto "¿escoltes els altres?», la resposta majoritària serà "¡per descomptat!». Però si pregunto "quan algú ataca les teves creences, ¿t’ho prens com una cosa personal?»…

¿Si respons que sí, sona l’alarma?

Si tens una visió política, social, sobre una dieta o el que sigui, has d’estar alerta sobre com reacciones si et qüestionen. ¿Et sents culpable? ¿Enfadat? ¿O entens que no sempre la vida és ordenada i pots canviar d’idea? L’alarma sona si no toleres el canvi o la incertesa.

¿I això es reflecteix en un TAC o similar?

El que s’ha descobert és que l’amígdala, que és la responsable a l’hora de processar les emocions negatives –amenaces, pors, fàstic–, és més gran en les persones d’ideologia conservadora, mentre que en les persones amb pensaments menys dogmàtics estan més desenvolupats el còrtex prefrontal –responsable del raonament complex– i el còrtex cingulat anterior, que regula la presa de decisions. Veiem que els soldats que van patir mal en el còrtex prefrontal, per exemple, es converteixen en persones més radicals (no pas més conservadores).

¿Quin cervell es pot considerar formidable?

Al mesurar la rigidesa cognitiva, ho reflectim en un gràfic en forma d’u, i veiem que en la corba hi ha el cervell no polític, que tendeix lleugerament a l’esquerra.

Ai, si un dia se n’acaben assabentant Trump, Putin, Milei...

No cal obsessionar-se amb els líders. Molts d’ells són flexibles; el problema és que també són uns oportunistes.

¿En quin sentit?

Utilitzen el següent mecanisme: quan la població pateix estrès, s’aferra a solucions ideològiques. Un cervell sotmès a estrès es converteix en tribalista –"nosaltres contra ells»–, i això inclou un gran perill. No accepta l’ambigüitat ni la incertesa. Alguns dels líders actuals intenten mantenir els nostres cervells sota estrès, perquè és la millor manera de controlar-los.

Sorprèn que una població tan potent com la israeliana toleri Netanyahu.

Se sol pensar que la lògica i la racionalitat pertanyen al domini de la ciència, i les emocions, al de la política. És fals. Les ideologies utilitzen molt la lògica, que sovint té a veure amb la competició entre dos grups: gènere, raça, classes econòmiques. La diferència amb la ciència és que la ideologia es tanca a les proves.

¿En quins àmbits s’hauria d’oposar resistència cognitiva?

Davant religions, nacionalismes i discursos autoritaris molt dogmàtics i intolerants. I compte amb l’entorn digital. TikTok, Instagram i X estan dissenyats amb algoritmes que ofereixen continguts cada vegada més estrets, formulats en termes binaris, que disparen les pors, el fàstic i l’odi. Això és increïblement perillós per a un jove que pensa de manera rígida i que tendeix cap a la impulsivitat. En els pròxims tres anys veurem com la IA ho empitjorarà, perquè podrà parlar amb la IA i aquestes plataformes poden intentar radicalitzar encara més aquests joves.

Notícies relacionades

La crisi de la vivenda, el drama de tota una generació, puja als escenaris amb ‘Llogatera’

Vuit negocis inspiradors

¿Què tal aniria una píndola per enfortir el prefrontal?

És perillós reduir els processos biològics i socials complexos. Ha de ser una elecció activa, des de la humilitat intel·lectual. La gent diu: "si no tens una ideologia, no tens principis», però la flexibilitat no és una debilitat. Ser flexible significa veure les evidències, escoltar diferents punts de vista i no deshumanitzar aquell qui no pensa com tu.