La roda

El club dels poetes putrefactes

1
Es llegeix en minuts

Un noi alt, d'aspecte ferotge i bon cor, es troba amb un senyor raquític. El baixet es planta al mig de la vorera i li etziba: «¡Fill de puta, cabró, et mataré!». El noi fornit s'allunya pensant que aquell desgraciat que no aixeca dos pams de terra és un boig. L'ignora. Una vegada i una altra. Fins que un dia, quan l'insult infringeix lleis i sobrepassa mesquineses, el noi s'atura, agafa l'agressor i li mostra els punys. El baixet treu una pistola. I el mata.

La història me la va explicar un amic a qui un periodista d'ego infinit, a qui agrada«épater le bourgeois», feia anys que torturava. Jo creia que l'havia de denunciar. «Si no estàs disposat a fer servir les mateixes armes que el teu atacant», deia ell, «val més evitar el duel». M'agrada aquesta tàctica, la de no entrar en vulgars batusses. No obstant, després de llegir l'article deSalvador SostresaEl Mundojustificant aquell pobre «noi normal» que, abandonat i ofès, va matar la seva jove nòvia embarassada, començo a dubtar de l'eficàcia de l'«aquí no passa res».

Notícies relacionades

Vaig conèixerSostresfa uns anys; treballava a la ràdio i escrivia poesia. No era mal poeta. El vaig anar seguint de mitjà en mitjà. Vaig pensar que el seu interès per acontentar la seva penya havia anat una mica massa lluny quan va escriure: «És molt hortera parlar en espanyol; només el parlo amb la criada i amb alguns treballadors». I sempre m'ha disgustat el seu afany per insultar els difunts -Manolo Vázquez Montalbán, Marcelino CamachooSanti Santamaría- quan els seus cossos encara estan calents. Durant un temps el vaig perdre de vista. Fins queSostres,que aleshores ja parlava en castellà amb tothom, va aparèixer a Telemadrid alabant les vagines de les jovenetes, «les que encara no fan pudor d'àcid úric, que estan netes».

Desconec què succeeix al cervell per passar dels sonets a l'insult; de l'article mordaç al comentari pederasta, a la justificació de l'assassinat. Però si diaris i televisions continuen difonent el més horrible encara, res impedirà que altres joves periodistes, altresSostres, ingressin en un sinistre club. Al club dels poetes putrefactes.