Petit observatori
Mourinho, oli i vinagre
José Mourinho,l'entrenador del Madrid, és un personatge notable. (És a dir, que es fa notar). Jo només el conec per les respostes que dóna als periodistes. És ràpid. No es passa la mà per la cara, com fan alguns que mediten què han de dir quan són entrevistats. I aquesta rapidesa es basa, sovint, a no donar una resposta estructurada. A vegades reacciona davant una pregunta prescindint de contestar-la i fent ell una repregunta del tipus: «¿I tu què en penses?».
Té una innata tendència desafiadora. És sec i contundent. Evidentment, està per damunt del bé i del mal i no necessita ser amable.
No dubto que és un bon entrenador de futbol, però ignoro si a la vida normal, no a la vida de rodes de premsa, té també la intel·ligència de la xuleria. Francament, jo l'admiro perquè no s'assembla a cap altre entrenador. Penso que ho sap, això, i que tenir aquest caràcter li agrada.
Quan li van preguntar si saludaria l'entrenador del Sporting de Gijón,Manuel Preciado,que si no m'equivoco li havia fet una crítica, va dir: «No és important, si el saludo o no. Nosaltres arribem, seiem, juguem i marxem».
Saludar, perMourinho, no és un gest que s'hagi de tenir en compte. Si ens limitem al futbol, hem vist com en acabar el partit els entrenadors dels equips que juguen s'acosten per saludar-se, es donen la mà. Potser ho ha fet, però no tinc cap imatge televisiva deMourinhodonant la mà a ningú. Ja ho ha dit: no és important. En aquest punt, la meva admiració per la intel·ligència d'aquest entrenador flaqueja. Perquè jo crec que saludar és important per a la gent normal. ¿Que ell no pertany a la gent normal? D'acord. Però, generalitzant, s'equivoca.
Notícies relacionadesTan important és saludar que saber-ho fer adequadament no sempre és fàcil. Com totes les decisions humanes, la salutació pot ser un gest excessiu, discret o insuficient.Miguel de Cervantes va escriure:«En las cortesías, antes se ha de pecar por carta de más que de menos».No hi estic gaire d'acord. La cortesia ha de ser la justa, perquè l'excés és molest per a qui la rep, i pot arribar a un afalagament que avergonyeix qui l'ha de suportar.
No cal dir que la manca absoluta de cortesia és una prova d'incapacitat social. O sigui, que és una qüestió delicada. Per això s'han adoptat unes fórmules discretes, compartides per tothom -com donar-se la mà- que actuen com l'oli d'una relació correcta. AMourinholi agrada el vinagre.
