Javi Castaño: «Ara es vénen a tatuar nenes de pasta amb la seva mare»

L'estudi Electric Tattoo de Barcelona està forrat de quadros inquietants i animals dissecats: cérvols, òlibes... El cap i la pell d'un senglar també fan la funció d'alfombra.

-Això és una mica sinistre, ¿no?

-Tinc interès en monstres, mutants, serps, dinosaures, dracs, dimonis, tortures i això dels animals és una cosa macabra més, però sóc molt respectuós amb la naturalesa. Aquests animals són aquí perquè algú se'ls ha menjat.

-¿Per què s'associa el tatuatge amb la violència?

-Jo sóc el menys violent del món; si caço una mosca al menjador, obro la finestra i l'envio al carrer. Els homes sovint demanen temàtiques bèl·liques, molt viscerals. La part més sensible ens la reservem. No vas publicant pel carrer que cada dia li portes flors a la teva dona.

-¿Hi ha un perfil de client?

-Quan vaig començar, fa 15 anys, venien jonquis i gent de presó. Era més suburbial, però s'ha normalitzat. Ara es vénen a tatuar nenes de pasta de 19 anys amb la seva mare.

-Té tatuada fins i tot l'entrecella. ¿Li queda algun espai lliure?

-En porto el cos ple, però alguna cosa sí que queda. Com més vell, més gandul sóc per seguir-me tatuant.

-¿Per què tants?

-En sóc un col·leccionista. Molts dels meus viatges estan relacionats amb el fet de tatuar-me, pago el que faci falta i arribo fins on sigui perquè em tatuï algú que admiro.

-Expliqui un d'aquests viatges.

-El primer tatuatge que em vaig fer a Califòrnia és de Tim Lehi, de San Francisco. Uns dies abans de la meva cita amb ell, jo era en una convenció a Richmond, just a l'altra costa, i des d'allà vam llogar un cotxe i ens en vam anar cagant llets per arribar-hi a temps. Ens van posar sis multes, un policia ens va apuntar amb la pistola pensant que fugíem, ¡fins i tot ens van amenaçar de ficar-nos a la presó! Però ens veien amb cara de pena i ens perdonaven pels pèls.

-¿Hi van arribar a temps?

-Hi vam arribar l'endemà de la cita, però el tatuador ho va entendre.

-¿Quant val fer-se un tatuatge amb un dels grans?

-Depèn. Un tatuatge tipussouvenir, d'una sola sessió de 3 o 4 hores, entre 300 i 800 euros. Hi ha un tal Mr. Cartoon que tatua famosos a Los Angeles -i que a mi ni tan sols em sembla tan bo- que cobra 900 dòlars l'hora o una cosa així. Fa riure.

-¿Com es va ficar en això?

-A mi sempre m'ha interessat més el dibuix i tinc diversos quadros d'estil clàssic. Quan vaig de viatge és fàcil trobar-me en un museu davant d'un quadro de Rubens, Patinir o El Bosco. Però quan em vaig començar a tatuar vaig veure que no hi havia un nivell tan fort a Barcelona i em va interessar més això que estudiar.

-¿I el primer tatuatge que es va fer?

-És una xorrada molt petitona. ¿Que el vol veure?

-Si es pot.

-(Ensenya l'espatlla) Aquest drac. Me'l vaig fer fa 18 anys. Llavors un xaval de 16 no portava tatuatges, era molt xocant. Al seu dia era l'hòstia, però ara és excessivament petit, el veig tan ridícul…

-¿Va haver de lluitar per fer-se'l?

-Ningú em recolzava. No ho vaig dir gaire i ho vaig fer. Com que no tenia gaires ingressos, vaig fer trampa en un concurs de pintura, vaig guanyar i em vaig poder pagar el tatuatge.

-¿I quina sensació tenia?

-¿De trampós? M'era igual, jo el que volia era la pasta.

-No, no. Volia dir què va sentir amb el seu primer tatuatge.

-Recordo la conversa del meu tatuador amb la seva nòvia, com muntava la taula, com obria les agulles, ho recordo tot i això que tinc molt mala memòria.

-¿I el dolor?

-Anava preparat per a molt més, no va ser un gran trauma. De fet, crec que sents més el dolor quan fa molts anys que et tatues perquè potser perds la sensació de novetat, la passió inicial.

-Aquest símbol que porta tatuat a l'entrecella. ¿Què significa?

-És un símbol de protecció tailandès que ara mateix no em faria.

-El problema és que això no se'n va.

-Has d'aprendre a conviure amb les teves decisions.

Notícies relacionades

El Jaguar del corruptor

Hi ha solució davant l’ocupació il·legal

-Bona frase.

-Parlo dels extrems, la cara i les mans, tot i que ara hi ha làser i amb 150 euros m'ho podria treure. Però no em preocupa; primer he d'anar al dentista.