La roda
La Rambla fa olor de gofre
Odio perdre paisatges. Arribar a una ciutat, buscar aquella plaça amb el banc al costat dels til·lers i descobrir que han tallat els arbres. Baixar l'avinguda que porta a un port qualsevol i trobar-me amb un edifici de 20 pisos que m'impedeix veure el mar. I que em canviïn les vistes, les que porto dins, em rebenta. Encara recordo el disgust quan van treure la pista de patinar de la plaça de Tetuan. O quan vaig descobrir que algú, sense avisar, havia tingut la gran idea de destrossar les dunes i contornejar la platja de Castelldefels amb un horrible passeig (abans no l'havíem necessitat mai) d'asfalt.
M'hi vaig acostumant; la febre del totxo ens ha tornat immunes a l'horror. El que ja em costa més és perdre olors. Encara que no sóc de dolços, de tant en tant vaig a una cafeteria que té a la carta Gelat com els d'abans, i en demano un. Deixo que es desfaci al plat i aspiro la seva fragància combinada amb la de la neula; fins que el cambrer em mira amb cara d'«aquesta senyora ens acabarà donant un disgust». Les coses i les persones, les que trobes a faltar, tenen el seu perfum. El meu pare, fins i tot morint-se a l'àrea de terminals, feia una olor barreja de llimona i tabac americà. I això que no el deixaven fumar.
He perdut moltes aromes. Després d'uns anys a l'estranger, vaig tornar a Barcelona i vaig agafar el metro fins a Catalunya. Només de sortir a la Rambla ho vaig notar. No feia olor de cafè. La cafeteria de Canaletes, la dels entrepans de xoriço més bons del món, havia estat reemplaçada per una hamburgueseria. A partir de llavors vaig decidir baixar a Liceu; la boca del metro queda a prop de Flores María, que encara avui -amb la moda de les margarides de pelfa gegants- ven violetes, lliris i mimoses. Flors que fan olor. Com acostumo a fer, fa uns dies em vaig disposar a pujar el passeig, sentint l'olor de les flors, els diaris, el peix de la Boqueria i l'efluvi dels ocellets de les paradetes. Però em va inundar un tuf de gelats edulcorats i gofres amb almívar, un enganxós invent que ha contribuït a fer que els americans siguin els més grassos del planeta. No hi vaig trobar l'olor de la Rambla.
