a peu de carrer
Calma illenca a les places
La plaça del Sol de Gràcia, divendres passat. /
Primer diumenge de primavera i Gràcia es desperta tardíssim. Unes gavines deambulen per la plaça del Diamant. Fan voltes sobre el refugi antiaeri de la guerra civil. Està a punt de ploure i ni aquest gris retorn a l'hivern ni aquestes gavines anunciadores d'aigua presagien res de bo en uns carrers que encara fan olor de dissabte a la nit. Els ocells desapareixen, el matí s'enfada, cau un xàfec, els carrers es netegen i surt el sol. Tot canvia en un segon.
De dilluns a dissabte, Gràcia és un barri de veïns en moviment. El trànsit gira al voltant dels mercats, de les botigues, dels cines i de les places en espiral que desorienten els forans. Els vells a pas de Rodalies es creuen amb els nous graciencs que caminen atrafegats. És quan conviuen el forn de la senyora Maria, les magdalenes de farina d'escanta i la jove dissenyadora amb atelier propi. El diumenge les persianes s'abaixen i tothom surt al carrer. Avui el dia transcorre per a tothom a pas de
tortuga.
A la façana de l'Ajuntament de Palma encara existeix el que els mallorquins coneixen com el banc dels ganduls. S'hi acostumen a asseure jubilats que vigilen l'anar i venir de les turistes. Les miren amb parsimònia i és tanta la mandra que tenen que fins i tot s'entenen amb monosíl·labs. El diumenge a la plaça de Rius i Taulet s'hi pot experimentar aquesta mateixa calma illenca.
Com a Palma, als bancs s'hi asseuen els vells, grans observadors de la vida. A les terrasses, els de trenta i quaranta anys, més ocupats a deixar-se veure que a mirar. Entre cafè i cafè, discuteixen sobre Gaddafi, opinen sobre el Japó i deixen anar penjaments de la reunió de Zapatero amb els empresaris. Els seus fills pedalen per la plaça i els seus gossets juguen al voltant seu.
Just al davant del quiosc de la plaça, dos gossos inicien un festeig indecent. Un pertany a un noi assegut en una terrassa. L'altre és un simpàtic pollós que, de moment, no té amo. El diumenge deu ser el dia del reciclatge a Gràcia perquè diverses parelles travessen la plaça amb les bosses -groga i blava- a la mà. Els gossos segueixen en dansa. Els nens i els vells són els primers de veure'ls. Els més petits pregunten als pares i per les terrasses s'encomana un riure nerviós. Finalment, l'amo del gos de raça els veu i els separa. La plaça torna a la normalitat.
Ball a la plaça
3 L'avi que hi ha al costat meu fa un intent de diàleg. Només li neix un monosíl·lab de decepció. M'aixeco. Vull fer un recompte de les senyeres que hi ha als balcons. Una, dues, sis. Una bandera del Bar-
ça. Una altra senyera. Sense saber com arribo a la plaça de la Virreina. Un centenar de persones es mouen a ritme de swing. És una ocupació festiva de l'espai públic i l'alegria s'estén fins a la plaça de la Revolució de Setembre.
Al carrer de Ramon i Cajal s'hi pot llegir una discreta pintada sobre la vorera: «Un Cairo en cada barrio». A primera hora plovia. Ara cau un sol de justícia. Tot canvia ràpidament.
