La roda
La nostra és molt més guapa
De vegades, les paraules desapareixen, te n'oblides, ningú al teu voltant les utilitza, sonen ràncies, antigues, ni tan sols serveixen per definir res ni ningú, i creus que se n'han anat per sempre. És el que li va passar a amant, definició utilitzada en els dos gèneres per referir-se als que viuen amistançats. També va desaparèixer un dels seus sinònims més corrents: amigueta. Però han tornat.
Elvira Vázquez, una empresària dura i també càlida sense la qual Barcelona hauria perdut El Molino, va explicar durant un sopar d'amics que els fabricants de la Barcelona de principis del XX compraven pisets al Paral·lel per a les seves amants. Lluny de l'Eixample, de les esposes i la família; a prop dels music-halls, de la seva altra i més divertida vida. Eren temps en què els industrials tenien les fàbriques al Poblenou, la llotja al Liceu i l'amigueta còmodament instal·lada al Poble-sec. Des de les butaques del gran teatre, les seves senyores legítimes competien per l'amant més ben vestida: «La nostra és molt més guapa que la dels Rius».
Notícies relacionadesA la casa del meu besavi Frederic es xiuxiuejava una altra definició molt nostra, molt catalana: «Aquella dona». Jo aquelles dones me les imaginava pèl-roges, amb la pell blanca i llargues cames de vedet; envoltades de senyors i bevent xampany rosé al Petit Moulin Rouge. Com la Bella Dorita. Però, igual que els fabricants, les amiguetes van desaparèixer. Vam aprendre altres expressions: llibertat sexual, pastilla anticonceptiva, igualtat, independència, matrimoni civil…
No vaig pensar que les amants tornarien, i encara menys que ho fessin entre parlamentaris. Però López Tena, un diputat pertanyent a aquesta nouvelle vague del populisme independentista, ha utilitzat aquest nom que ja no és gens comú, i l'ha llançat contra la democràcia cristiana. Contra els senyors de missa i barret. I el Parlament està que bufa. Encara que si ho volen passar bé, riure sense por ni murmuris, vagin amb nòvios, amigues, amants, amb qui vulguin, al nou El Molino. A La Terremoto de Alcorcón el que vostès facin amb la seva vida privada li importa un rave. Gràcies a Déu.
