Dues mirades
De lluna a lluna
Fa 18 anys també es va acostar. Des de la seva immensitat blanca ens va observar més de prop. Milions de cares es van girar cap a ella, sorpreses. Sota la seva influència es van trenar petons, somnis, oracions i nostàlgies. La van admirar els que sobreviurien aquell any i els que moririen.Bill Clintonacabava d'estrenar-se com a president dels Estats Units iFelipe Gonzáleztornava a ser reelegit. La crisi econòmica causava estralls i l'índex de l'atur es disparava a Espanya.Yitzhak Rabin iIàssir Arafates donaven la mà després dels acords d'Oslo i un grapat de soldats nord-americans trobaven la mort als carrers de Somàlia.
Amb el seu colossal ull blanc, la Lluna torna a observar-nos. Llegeix els nostres moviments de peces d'escacs. Il·lumina a qui els sobra vida i als que els en falta. Als vencedors i als vençuts. Als que destrueixen amb una bufada i als que lluiten per unes engrunes de dignitat. Un cop més, sota la seva llum sense colors es miren de quadrar uns comptes que no encaixen; s'enllacen confidències, anhels, rialles i plors; es revisen les armes i la seva carícia blanca de mort rellisca cansada per les tombes deRabiniArafat.
De lluna a lluna s'entrellaça el passat i el present. Una infinita troca de mirades despullades que uneix tot el que hi ha de dividit a la terra. Sota el seu reflex naixem, vivim i morim. Mentre ella, impertorbable, s'acosta i s'allunya, jugant als daus amb les nostres mirades.
