La roda
Les noves monarquies de sempre
Me'l vaig trobar pel llarg passadís, vam tenir una conversa cordial i, a l'acomiadar-se, aquell senyor tan amable com desconegut em va etzibar: «Molts records al teu germà». Jo vaig somriure sorpresa, i ell se'n va anar sense donar-me temps a replicar-li. Al cap de pocs dies vaig trobar sobre la taula del meu nou despatx de La Caixa un pamflet on algú justificava la meva contractació en dos fets indiscutibles: ser germana deJosep Maria Cullell, llavors conseller d'Economia, i cosina deTomás Muniesa, un alt directiu de La Caixa.
Per a què els havia d'explicar que els meusMuniesai els deTomásno tenien res a veure: els meus van arribar al segle XIX a Barcelona des d'un poble de Terol, obligats per la pobresa; els seus, una mica més tard (segurament, per raons similars) des d'Osca. I encara menys havia de donar explicacions sobre el meu germà. Sempre havia somiat tenir-ne un, però sóc filla única. Jo estava enfadada, volia contestar. La meva no era una de les Bones Famílies de Barcelona, les queGary Wray analitzava al seu llibre sobre la història del poder industrial. Però em van advertir: «S'inventaran un cosí; deixa-ho córrer».
És difícil explicar-se en un país convençut que la feina s'aconsegueix per favoritisme. Impossible que els que esperen que arribin els seus per agafar butaca de comandament entenguin que n'hi ha que no són de ningú. Impossible en una Espanya on els ciutadans d'Ourense sense relació amb la família del cacicJosé Luis Baltarni tan sols es presenten als concursos públics. O a Catalunya, on l'oposició nacionalista va criticar durant el tripartit la importància de dir-seNadaloCarodi després, un cop arribada a la plaça de Sant Jaume, defensa a capa i espasa el mèrit delsPuigiPujol. Les oligarquies i el clientelisme continuen vius tant a les repúbliques bananeres com a les democràcies europees. A França,Sarkozyha col·locat el seu fill. Les noves monarquies estan lligades no només al poder econòmic o de classe, sinó també als partits, que s'enreden defensant que els familiars dels seus líders hi són per mèrits: «Els teus hi eren per favoritisme, però els meus tenen un màster».
