La roda
No ens baixis la Lluna
Aquests homes (o dones) que busquen el triomf per demà mateix, en una esbojarrada fugida cap endavant, fan por. I molta mandra. Prometen la Lluna i, quan et gires, ja han lligat amb la cambrera. Xulos, populars i amb un ego descomunal, han nascut líders. Arriben a la festa a l'últim moment, sense haver ajudat a preparar-la, es mengen els entrepans i treuen a ballar la noia del seu íntim amic. La noia, així que pot, torna amb el de tota la vida. Tant li fa, llavors ells ja s'han avorrit i ja baixen les estrelles a una altra.
La situació empitjora quan els populistes es fiquen en política. ComJan Laporta, que ha estat arribar al Parlament i, al lloro, abans de 100 dies com a diputat ja ha presentat una proposició per declarar la independència de Catalunya. Per a aquesta mateixa legislatura. Ni un minut més. No se li havia ocorregut a ningú abans; els diputats dels altres partits són tontos rematats. I no s'hi atreveixen. Sort que els seus quatre representants, amb el suport poc entusiasta d'ERC, han suscitat un debat tan prometedor. CiU ha avançat que, a l'hora de la veritat, s'hi oposarà i la proposta no prosperarà. Però això és igual. Es parlarà d'independència al Parlament i la votació coincidirà (¡quina casualitat!) amb l'urna barcelonina del 10 d'abril; del que es tracta, per què ens hem d'enganyar, és de tenir protagonisme.
Entenc que polítics i empresaris estiguin farts d'anar a demanar a Madrid. Tampoc és necessari que em recordin que és urgent arribar a un concert econòmic. No obstant, costa d'entendre que precisament ara, amb un Govern acabat d'arribar, amb 600.000 aturats i una crisi econòmica, la Cambra catalana hagi de dedicar el temps a debatre aquesta proposició que, per inconstitucional o perquè ni tan sols pretén ser aprovada, ha nascut morta. La primera proclamació de l'Estat Català va durar tres dies. La segona, 10 hores. ¿Hem d'improvisar la tercera? Seria important analitzar-ne les conseqüències, si no fos perquè Solidaritat i el seu cap només pretenen (i només poden) fer soroll. La Lluna no és al seu abast.