Magnífica encíclica

Tanmateix, trobo que s’ha subratllat poc la seva intencionalitat: "no és un manual de principis i normes que cal aplicar, sinó un camí de discerniment comunitari". És una proposta per obrir una conversa pública imprescindible, conversa en què s’han d’escoltar totes –¡totes!– les veus. Perquè no es tracta de fer invocacions genèriques a l’ètica, sinó de trobar criteris de discerniment. Criteris adequats a l’agenda de reptes que hem d’abordar sense dilació. Perquè hem de parlar d’educació, del treball, de la pau i els conflictes, de la comunicació i la veritat, de les desigualtats i l’exclusió social… El món ha –l’hem– canviat, i hem de parlar amb llibertat i responsabilitat tant dels canvis que s’esdevenen com de l’horitzó que els orienta.

S’ha dit que és una encíclica sobre la intel·ligència artificial (IA). No exactament. És un text social, sobre les transformacions socials i sobre les propostes socials. I per això és un text que parla de la IA. Perquè la IA ja no és només una eina tecnològica al nostre abast, sinó l’ecosistema en què vivim el canvi d’època. Debatre sobre la IA no és debatre sobre el futur, sinó sobre el present. És un debat que es refereix, com diu el subtítol, a "la custòdia de la persona humana en el temps de la IA". No va de discutir a favor o en contra de la IA, o de retornar a un enfrontament entre apocalíptics i integrats: es tracta d’afirmar contundentment la centralitat de la dignitat de la persona humana, de tota persona, en les noves realitats que configuren la nostra època.

Perquè si hi ha una agenda de temes que cal abordar no és simplement perquè tinguem nous reptes i nous interrogants: cal abordar-los perquè en tots estan joc tant la dignitat de la persona com l’ecologia integral que la sosté. Es tracta de preguntar-nos sobre la condició humana i la seva dignitat irrenunciable en els passos que anem fent i en les decisions que anem prenent.

I per això parlar d’IA és parlar sense embuts de poder i de relacions de poder. MH assenyala que la dignitat humana es veu amenaçada per la concentració de poder afavorida per la IA. La IA planteja un repte de governança perquè reduïda a les concentracions tecnocràtiques i empresarials esdevé una cursa autoreferencial en què sobren els estats i sobra la gent, molta gent. Per això, diu l’encíclica, cal regulació, però no només regulació: calen compromisos que posin en primer terme el propòsit que ens mou. I fa una proposta que esdevindrà una referència: desarmar la IA. "Desarmar vol dir trencar aquesta equivalència entre poder tecnològic i dret a governar. Desarmar no significa renunciar a la tecnologia, sinó impedir-li el domini sobre l’humà". Desarmar vol dir custodiar la llibertat davant del control social i la mercantilització. Desarmar vol dir qüestionar una cultura del poder que només sap sofisticar les formes de violència institucional.

Notícies relacionades

Simetries invisibles

Preservar les institucions

No renunciar a la tecnologia, però no convertir-la en ideologia. Per això l’encíclica fa un sorprenent reconeixement de la vulnerabilitat com un component de la condició humana. Vulnerabilitat com a afirmació de la corporalitat, les emocions, l’alegria i el dolor, els vincles que ens constitueixen. Vulnerabilitat com a crítica i rebuig a les ideologies que els redueixen a defectes o límits que cal corregir. Vulnerabilitat com a reconeixement que els vulnerables no són molèsties prescindibles, sinó la perspectiva des de la qual s’han de mirar i de valorar les transformacions socials.

MH és una magnífica encíclica perquè fa una proposta des de l’evangeli que és una invitació a sumar més veus a un lideratge moral que promogui un debat públic, amb voluntat d’impacte, sobre els nostres propòsits socials compartits. Tant de bo s’hi incorporin més veus públiques, persones i institucions.