La roda

Dones riques o pobres

1
Es llegeix en minuts

Hi ha les riques. Que són tontes, s'injecten bótox fins i tot a les orelles i cobren ingents quantitats de diners dels seus ex. Es diuenCarla, AnaoMónica, si són de casa bona, iJennyoAngieen el cas de les nou-riques. Alguna ha estudiat, però una vegada aconseguit l'acord de manutenció prefereixen disfrutar de la vida, preferiblement a Miami. Altres posen negocis que, curiosament, sempre surten bé. Tenen fills rossos que van a escoles privades, on aprenen idiomes. Els nens, que són súper, superfeliços anant d'una casa a una altra, parlen anglès a la perfecció, encara que ja han començat a estudiar xinès, la llengua del futur. ¿O no ens havíem assabentat que el futur dels triomfadors del món és a l'Àsia? Elles, per si de cas, van a classes d'arts marcials i busquen el seu següent marit a Xangai.

Notícies relacionades

I hi ha les pobres, les noies de barri. Ara en diuen princeses, que és més bonic. Viuen a la perifèria de les nostres ciutats. Responen als clàssicsPaqui, Toñi o, és clar,Belén. En honor de l'Esteban, matarien pels seus fills i nòvios; sobretot, per un que fos futbolista del Barça o del Reial Madrid. De moment, viuen amb els pares en un pis de 60 metres quadrats; les seves mares netegen cases per ajudar a pagar les tetes de la nena. Treballen a la fàbrica del polígon i els dissabtes trenquen la discoteca. LaToñi, que una vegada es va prendre quatre copes ambGuti, ha intentat entrar aFama. No ho ha aconseguit, però pensa apuntar-se al pròximOperación Triunfo. I sempre li quedaGran Hermano.

Aquestes són, bàsicament, les dues classes de dones: riques i pobres. Però les cadenes de televisió acabaran trobant més estereotips femenins per continuar omplint la pantalla de programes barats. A mi se me n'acudeixen alguns ben graciosos: lesmarujas, les que ronden la cinquantena, les rosses, les morenes… Crec que era millor aquella invisibilitat de la qual ens queixàvem tant. Amb tanta neciesa i mal gust, em comença a passar com aGroucho Marx: «Trobo la tele molt educativa. Cada vegada que algú l'encén, em retiro a una altra habitació i llegeixo un llibre».