Visca Catalunya, la cervesa i els ous de Dalí

Espot de cervesa: apareix un grup de joves amb un estilisme entremodde Quadrophenia ien pepitu va de curtque acaben molt espitats anant cap a no se sap on i alçant a l'aire les increïbles característiques d'aquest país.

Primer en veiem un (Quim) parlant sol a la barra d'un bar, amb una cervesa com a única companyia. La cambrera no l'escolta, però a ell tant li fa. Tant li fa que ningú l'escolti perquè s'acaba d'adonar queMessi, IniestaiXavis'han format a La Masia. El noi ja no pot frenar l'excitació i constata que també estan «fets aquí»Bojan, Busquets, Valdés, PiquéiPuyol. Quan sembla que el noi solitari ja està en èxtasi, ateny el zen perquè, a més,Guardiolaés de Santpedor. A partir d'aquí el noi solitari s'esgota i poca cosa més dirà.

En surt un altre del fons del bar i diu que tenim els Pirineus plens de neu a l'hivern. Creiem que no surt del lavabo. Després proclama que tenim 580 quilòmetres de costa. Increïble.

Una vegada al carrer s'ajunta amb altres amics. Un d'ells diu que tenim 335 dies de sol cada any. Aquesta és la dada. Pel que es veu són del mateix perfil psicològic, perquè la conversa segueix així:

«-I tenim l'Empordà.

-La Fageda.

-El Delta de l'Ebre.

SEnDI l'estany de Sant Maurici i Aigüestortes».

O sigui, s'han adonat que, a més de tenir un gran equip de futbol, Déu i la Pangea ens han donat una terra acollonant. No és només que els futbolistes són bons perquè s'ho treballen, és que a més la cosa aleatòria també ens fa únics. Deixen clar que és una terra especialment afavorida a la Bonoloto geològica.

Els nois, enduts ja per aquesta rauxa de felicitat orogràfica, no poden deixar d'emocionar-se pensant en la Sagrada Família i el Parc Güell. També al·lucinen ambMiróiBrossa, i de sobte un s'enfila encara més a la parra: «Tenim els ous d'en Dalí a Portlligat».

Aturem-nos aquí, això és una demostració que es pot ser guionista patriota i a més tenir sentit de l'humor. Fixem-nos que no diu «el Museu Dalí», que seria l'adequat. Disfrutem d'aquesta bella llicència poètica: «Tenim els ous d'en Dalí a Portlligat». No només som l'hòstia; a més, tenim sentit de l'humor.

Continuen caminant a tota llet pel carrer parlant deRodoreda,Quim MonzóiSerrati un salta amb el cagatió i el caganer. Aquest és un moment delicat. Com que a l'espot tenen una pressa que no se sap ni d'on vénen ni on van, és clar...Rodoreda, Serrati el caganer queden com en un mateix tot. Sort que després li afegeixen «la sardana, la Patum i els castellers».

El colofó de l'oda cervesera a Catalunya és gastronòmic, amb menció fins i tot de «les galetes de Camprodon» (hi trobem a faltar els confits d'Arenys). Al corn de l'abundància del final de l'espot hi apareixen «els calçots, el romesco, el trinxat» i «les millors anxoves del planeta». El planeta no és cap restaurant. Es refereixen al planeta Terra. Només

Notícies relacionades

Acords per mirar endavant

¿Què seríem sense turisme?

faltaOriol Pujoldient que els funcionaris cobraran. Això sí, els meus

respectes a Els Amics de les Arts. Jo què sé...